Tag Archives: servei educatiu

Servei educatiu :

7 febr.

 La carpa un projecte de boutique
Artur M.

Escric aquestes línies des d’una fugida a l’exili intel·lectual al país Francès. Jo vinc d’un lloc copejat recentment per enumerables tristos esdeveniments i Biarritz m’ofereix la pau necessària per agafar distància i afrontar de nou estratègies que ens permetin transformar el nostre país en un lloc millor per viure; més endreçat, més net, més educat i més lliure. És per això que em dedico a l’educació. Què m’inspira d’aquest territori? És una qüestió de pell.

Som una fundació d’art d’un país petit i d’una ciutat complexa. La fundació és petita, no ho podem negar; la nostra infraestructura és poca i el nostre equip humà també. No ens podem comparar amb els grans museus ni amb els nostres ni amb els estrangers. Però penso també en Bourdeax on fa anys vaig trobar una petita botiga de pedals d’efecte per baix i guitarra, en una sabateria artesanal del barri del born o aquell petit text d’en Kiko amat parlant de la mítica banda de punk rock de Barcelona, Aina

Espais petits, per fer accions petites i contundents. Potser aquest és un bon model, podem ser una fundació de Boutique? On es prima la qualitat per sobre de la quantitat? El servei educatiu és ambiciós, els resultats estan allà; més de deu intervencions de gran format a diferents escoles i centres de formació de la nostra ciutat ens avalen. Clarament el nostre és un model que funciona, som indefectiblement un espai on es fa un producte innovador, amb aspiracions a l’excel·lència.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

 

Un dels nostres projectes més potents és, sens dubte, el Tàndem que hem establert amb l’escola La Carpa. Enguany hem decidit amb l’equip directiu i el suport dels mestres dissenyar tota la programació de l’assignatura de visual i plàstica de l’escola. Des de fa anys la idea de contra programar l’assignatura dels divendres a la tarda ha sigut un dels objectius que m’ha motivat a seguir treballant en l’àmbit de l’educació escolar.

Volem un món millor, i l’art ha estat sempre un bon mecanisme per a discrepar i destorbar. Però hi ha una distància entre l’art i la societat. L’art s’ha explicat poc i malament. La ciutadania en general no entén res del que ha passat des de Van Gogh. Quan no comprenem què veiem, apareix el rebuig. El problema és de paradigma, no podem entendre l’art del s.XX si pensem que l’art ha de ser representació o simbolització i que ha de tenir implícit una gran dificultat tècnica. Cal canviar el paradigma, on millor que a l’escola?

Com ho fem per tal que aquest canvi encaixi en el currículum escolar? El currículum al meu entendre no és clar, ni fàcil, i té problemes de categorització. Després d’un estudi exhaustiu durant una de les activitats que vàrem dur a La carpa vam arribar a la conclusió que hi ha tres grans blocs que s’articulen a través d’aquest currículum: el coneixement del patrimoni social i cultural, la comunicació no verbal i la creativitat.

La creativitat

La creativitat és una mica com Déu tothom en parla, però ningú sap ben bé de què va. Seguint tant el pensament de Ken Robinson, com les xerrades amb Joan González (Can Sisteré) explico la creativitat com aquella estratègia que ens permet fer-nos preguntes noves i respondre de forma nova. Tant per les velles preguntes com per les noves. La creativitat està doncs a les ciències i a les arts. A les lletres i als nombres i és allò que ens permet millorar l’estat actual de les coses.

Entenc doncs que la millor manera de treballar la creativitat és a través de la resolució de problemes. L’infant aprèn a ser creatiu resolent i plantejant problemes. La nostra programació utilitza seguint aquest plantejament l’assoliment de continguts a través de pràctiques creatives.

Patrimoni social i cultural

El pilar de continguts és, com he apuntat, el coneixement del patrimoni social i cultural. Dins l’assignatura de visual i plàstica entenem que el que s’ha d’assolir és que els infants tinguin suficients eines per assumir qualsevol peça d’art sense perjudicis i amb recursos que els permetin copsar el seu sentit. És per això que la nostra programació de continguts es basa en la història de l’art des de finals del s.XIX fins a l’actualitat. Com hem dit, el mètode que usem és la resolució de problemes i per tant, l’aprenentatge de la creativitat.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

És en aquest bloc on hem pensat que podem explicar el paradigma de l’art modern. Hem dividit el programa en tres grans línies de pensament artístic: figuració, abstracció i conceptual. La proposta és que durant els 6 cursos de primària al primer trimestre tota l’escola treballi el paradigma de la figuració, durant el segon es treballi l’abstracció i durant el tercer es desenvolupin idees vinculades a l’art conceptual.

El coneixement tant del patrimoni cultural proper com llunyà es desenvolupa dins d’aquests grans blocs. Centrem coneixement del patrimoni cultural llunyà en els grans artistes de l’art universal en totes les seves disciplines. Pel que fa a l’entorn proper, la Fundació Arranz-Bravo centra l’atenció. Tant en la vida i obra d’Eduard Arranz-Bravo com a impulsora del talent jove de l’Hospitalet i del país.

El dibuix i la comunicació no verbal

Per acabar la tríada que ens marca el currículum, cal recordar que els nostres infants han d’assolir habilitats que els permetin comprendre i realitzar la comunicació no verbal. És evident que conèixer la història de l’art a través de pràctiques creatives és una eina essencial i eficaç per assolir coneixements de comunicació no verbal, o més ben dit no textual. La nostra aposta per tractar aquest apartat és centrar-nos en un antic i oblidat amic (o enemic) de la visual i plàstica: el dibuix.

Recordo una xerrada que vaig tenir amb una amiga meva, una joiera brillant: la Marta Boan. Si parles amb la Marta sobre dibuix, ho té molt clar; ella no dibuixa, pensa a través del dibuix. És semblant a l’ideari de Focault, que entenia l’escriptura com una pràctica activadora de pensament i no com a una plasmació del pensament. La dualitat platònica ens persegueix inexorablement, quan el que sembla més plausible és pensar que tot és pell –com bé explica en Toni Marí.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

Així, hem pensat d’enfocar una part important de la nostra proposta educativa entenent el dibuix com a una palanca activadora del pensament. El dibuix com a eina per a pensar. Per al desenvolupament d’aquesta tasca comptem amb la total implicació del Dr. Enric Font, professor de didàctica a la facultat d’educació de la UB i de tècniques d’il·lustració a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB).

En definitiva, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es consolida i es focalitza la seva activitat en les relacions de llarga duració i intensitat amb els centres educatius de L’Hospitalet. El nostre objectiu és encara més ambiciós: proposar un nou model de visual i plàstica per l’escola la Carpa i exportar, perquè no, aquest model a les diferents facultats de Barcelona i així a les màximes escoles del territori. Català i estranger.

Anuncis

“El llenguatge ens ensenya a entendre el món” per Bernat Puigdollers

24 oct.

L’escola La Carpa de L’Hospitalet participa en una proposta educativa de l’artista Artur Muñoz.

“El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas, había que señalarlas con el dedo.” Gabriel García Márquez

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

Les Lletres entren a l’escola. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

 

El llenguatge ens ensenya a entendre el món. Les paraules concreten i centren la naturalesa etèria i indefinida de les coses. Arribem al món ben buits per omplir-nos de tot. No en sabem absolutament res i ho acceptem sense angoixa. Tot ens sembla nou. Ens deixem endur pel lent fluir del viure. Ens servim del gest i el so per dir el saber de l’experiència, el coneixement del tacte, de la mirada, l’olor i el gust. Ens afanyem a conèixer, a reconèixer, a endinsar-nos en l’enigma infinit, ocult en cada cosa, en cada gest, en cada moment. Amarar-nos de tot i omplir-nos de tot amb l’experiència de cada dia. Omplir-nos avessar per procurar explicar allò que creiem comprendre. Ens expressem sense saber com fer-ho amb una espontània necessitat: dir per ser. A poc a poc, aprenem a articular amb un llenguatge après intuïtivament les primeres paraules. Se’ns obre davant els ulls un nou món d’infinites possibilitats. Però caiem en el parany. Ningú ens ho havia dit en néixer: el llenguatge ens eixampla però alhora ens oprimeix. El nostre món pren forma però perd profunditat.

Arribats aquí se’ns fan present —és gairebé impossible no fer-ho— la ja cèlebre frase de Ludwig Wittgenstein: “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. El llenguatge concreta, fixa i completa el coneixement de la realitat. Com més ampli és el nostre lèxic més àmplia és la nostra concepció del món.

Des de ben petits ens ensenyen com hem d’obrar. De quina manera hem de percebre la realitat. Primer a casa, acompanyats dels nostres pares, després a l’escola. Ens ordenen i defineixen tot allò que havíem ordenat i definit. El paper de l’escola és, doncs, fonamental. Condiciona l’esdevenir de la nostra existència. Ens dóna les eines que ens permeten ser partícips del joc de la vida. Jugant aprenem a viure.

És evident i lloable la tasca que els professors duen a terme cada dia a les escoles. Tanmateix caldria aturar-se a pensar en el programa educatiu impartit a les aules. Què hi vénen a fer els nens a les aules? Realment els són útils per a la vida real els coneixements que hi adquireixen? Els mètodes pedagògics són els indicats per fer aflorar tot el seu potencial? La jerarquia entre les diferents branques del coneixement és adequada? El llistat de preguntes és llarg i el debat infinit. No cal respondre, encara. Tan sols cal reflexionar-hi, qüestionar, qüestionar-se.

He tingut l’oportunitat de conversar llargament amb Artur Muñoz, ideòleg i artífex de les accions desenvolupades a l’escola La Carpa de l’Hospitalet. La seva sensibilitat pels temes artístics —és a dir per allò més subtil i essencial de la vida— conjuminada amb el seu interès per l’educació i la pedagogia l’han dut a reflexionar a bastament sobre el paper de les arts en el procés educatiu i formatiu. No hem d’oblidar que Muñoz també és artista i que un artista no deixa mai d’aprendre, de créixer, de preguntar-se i interpel·lar l’inconegut.

Apropa't a l'art. Fundació arranz-Bravo. Artur Muñoz

Per altra banda, fa anys que dirigeix el servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. L’acompanya en aquesta aventura l’historiador i crític d’art Albert Mercadé, director de la Fundació. Conscients de les mancances que pateix l’ensenyament artístic i l’educació de la sensibilitat estètica a les escoles van engegar el projecte Apropa’t a l’art. Es tracta d’un programa educatiu singular. Vol incidir directament en els punts més sensibles i vitals del sistema educatiu actual i conscienciar el professorat. D’aquesta manera procuren que l’impacte del projecte no es limiti tan sols a una sola generació d’alumnes.

Aquesta és una de les virtuts del projecte que veu l’art com un camí a través del qual endinsar-se a la descoberta del món, una via de civilització i educació molt més útil del que sovint es presumeix. Es tracta d’un projecte molt ambiciós i que, com la majoria de coses que valen la pena, necessita temps. És una carrera de fons. No en veurem els resultats reals fins anys a venir. Tanmateix, la resposta rebuda i els símptomes observats, anuncien bons auguris. El temps ens donarà la raó.

PRELUDI A L’OBRA D’ARTUR MUÑOZ

“Lo indecible me será dado solamente a través del lenguaje.” Clarice Lispector

Fa un moment em referia a les llargues converses mantingudes amb l’artista al llarg, durant i després del procés de gestació d’aquest projecte. Parant-m’hi a pensar, m’adono que, segurament, «per què?» és la frase més repetida durant els nostres interminables—però no per això menys interessants i constructius— dinars amb conversa. I és que, Artur Muñoz, seguint la màxima d’Artaud, no deixa d’encendre’s amb preguntes. S’ho qüestiona absolutament tot.

Però sempre amb l’espurna de la curiositat brillant als ulls. Té alguna cosa d’infant extasiat que el fa estar alerta a tot el que l’envolta. Però si bé és actiu i nerviós, quan crea, s’asserena. La seva obra és una obra de silencis eloqüents, allunyada d’estridències, precisament per propiciar la reflexió. Com deia Leonardo da Vinci, si grida nonè vera scienza. Tot és a l’indret on ha de ser, calculadament mil·limetrat. Tanmateix no resulta freda ni tampoc concreta. La seva obra evoca més que no afirma. Treballa just al límit on tot es concreta i tot es dispersa.

PARAULES QUE GOTEGEN SOBRE ELS NOSTRES CAPS. Rastres de Grafit per a totes les aules a totes les taules

Avesat a treballar reflexionant sobre el paper del llenguatge en l’art contemporani, estudia com el llenguatge pot interaccionar i influir en la seva percepció. Defensa que es pot complementar i explicaruna peça sense anul·lar l’experiència estètica. És per això que ha escollit el llenguatge, la lletra, la paraula escrita, com a vehicle de totes les experiències que ha proposat per a l’escola “La Carpa”. Acció, art, coneixement, grafia i llenguatge es fusionen en una reflexió de fets sobre l’escola i el seu paper, sobre el llenguatge i l’art, sobre el nostre món i el món de les idees. Muñoz vol transmetre el seu esperit generador de preguntes als alumnes de l’escola. No en va ha col·locat les seves obres als corredors, damunt les portes, als murs que delimiten les escales. És alhora un cant i un crit. Per una banda enalteix les virtuts de l’escola i el procés d’aprenentatge però per l’altra crida i acusa, sense concessions.

L’artista aplica amb aquestes intervencions algunes de les vessants més meravelloses i fonamentals del fet artístic: el caràcter qüestionador i el civilitzador. L’art ens obliga a pensar, a reflexionar, a preguntar-nos per allò que no sabem respondre i alhora ens ajuda a ser a millors. Ens ajuda a entendre el món, a comprendre’ns també a nosaltres, a ordenar i a ordenar-nos, de la mateixa manera que les paraules ens permeten ordenar i comprendre el nostre món. Artur Muñoz ha comprès l’estranya similitud que l’art comparteix amb la pròpia vida

És conscient que l’art —al cap i a la fi una via de coneixement— ens dóna ales per a ser lliures. I és conscient també que l’escola no sempre és un bon cel per aprendre volar.

RASTRES DE GRAFIT PER TOTES LES AULES A TOTES LES TAULES

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

L’aprenentatge de l’home acostuma a passar per tres etapes. En la primera aprèn les respostes correctes. En la segona, a fer preguntes. En la tercera i última, quines preguntes val realment la pena plantejar.

La vida és aprenentatge: aprenent madurem i madurant aprenem. Any rere any el nostre coneixement es complementa i es fa cada cop més complex. Des del balbotejar d’unes paraules fins l’elaboració de raonaments. Gradualment ascendim per la via del coneixement cap a la plenitud. De la mateixa manera, Artur Muñoz ens planteja amb les seves accions un camí gradual, acord amb el creixement dels alumnes de l’escola La Carpa. Un total de 581 alumnes han participat en un dels projectes més ambiciosos promoguts fins a dia d’avui pel servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. Muñoz ha identificat les necessitats pedagògiques de cada cicle i ha ideat les accions que ha trobat més adients per a satisfer-les.

No ha pretès realitzar una obra decorativa per embellir els espais de les escoles. Ha volgut anar més enllà. Seguint la línia de Santiago Sierra i altres artistes ha volgut implicar els alumnes en el procés creatiu i de realització de l’obra. Nou intervencions que els introdueixen al món i els alliberen el “jo”.
La paraula: element vehiculador de tota ensenyança. La paraula: element transversal de totes aquestes intervencions. Una paraula pot ser alhora una carícia i un cop de puny. De la mateixa manera,

Artur Muñoz ens amanyaga i ens trasbalsa. Ens fa reflexionar sobre la importància de l’educació de qualitat, i sobre la utilitat que podria tenir el fet artístic en el procés educatiu. No l’ensenyament entès com un moment d’esbarjo, com un joc. L’art és quelcom més que embrutar papers i tacar les bates. És molt més que embellir les aules i decorar passadissos. L’art ens ensenya a ser lliures, l’art ens qüestiona, l’art permet conèixer i conèixer-nos, l’art ens fa créixer. L’art ens permet creuar la frontera que ens limita i ens apropa al món ocult rere l’aparença del món. L’art a les escoles forma persones més lliures, més riques, més fortes, l’art els dóna eines per afrontar la vida. Només cal fer un pas, creure fermament amb la força de l’art i la cultura, per aconseguir-ho. En serem capaços?

Bernat Puidgollers
Historiador i crític d’art 1

1 In the best days of art there were no art-critics.

Pere Llobera, artista convidat al projecte educatiu ‘Art als Murs’ de la FAB

16 febr.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant el mes de febrer, l’artista Pere Llobera va participar en el projecte Art als Murs de la Fundació Arranz-Bravo, al Centre d’Adults Can Serra de l’Hospitalet. El projecte, ideat per Albert Mercadé (director de la FAB) i coordinat per Artur Muñoz (director del servei educatiu de la FAB), pretén emprar l’art com a eina d’inclusió social. Pere Llobera,  qui des del passat 2014 té el seu taller instal·lat al carrer Salamina de L’Hospitalet de Llobregat, va impartir cinc sessions entre teoria i pràctica a un grup de 20 alumnes de  Can Serra amb la finalitat d’elaborar un projecte col·lectiu de pintura mural. A la primera de les sessions, Llobera va mostrar als seus alumnes obres de Gordon Matta-Clark o Hammons per tal de treballar, des de la reflexió artística, qüestions ètiques i de motivació personal. A les tres darreres sessions, els alumnes van pintar amb lletres grans al mur exterior de l’escola, el lema ASPIRACIONS MÉS ALTES, un guiny al projecte Higher Goals de David Hammons al barri de Harlem. El mural s’inaugurarà passat l’estiu, amb la inclusió d’un plinton infranquejable realitzat per Pere Llobera i que, temporalment, instal.larà al pati de l’escola.

El projecte “Art als murs” és un dels pilars educatius de la Fundació Arranz-Bravo. La primera edició es va realitzar amb alumnes de 6è de primària de l’Escola Gornal amb un mural en contra de la violència masclista. Segueix l’evolució del workshop de Pere Llobera al blog de Barcelona s’artllibera [ENG] The artist Pere Llobera has launched the Arranz-Bravo Foundation workshop Art on the Walls at the Can Serra adult education centre in L’Hospitalet. The purpose of the project, conceived by Albert Mercadé (director of FAB) and coordinated by Artur Muñoz (director of FAB education services), is to use art as a tool for social inclusion. Pere Llobera, who has worked at his studio in Carrer Salamina, L’Hospitalet de Llobregat, since 2014, is giving five sessions on art theory and practice to a group of 20 pupils from Can Serra with the aim of creating a collective mural painting project. At the first session, Llobera showed the young people works by such artists as Gordon Matta-Clark and Hammons to focus on thought on art and on ethical issues and questions of personal motivation. The “Art on the Walls” project is one of the educational pillars behind the work of the Arranz-Bravo Foundation. The first edition involved sixth-year pupils from the Gornal primary school, who made a mural against gender violence. Follow developments in Pere Llobera’s workshop on the Barcelona s’artllibera blog  

Apropa’t a l’art 2013-14: El seny i la rauxa.

11 set.

Un any més i ja hem tornat a començar. Ha passat un altre curs i m’adono de nou d’aquest doble cicle. L’any natural que comença el dia 1 de gener i acaba el 31 de desembre; es fan bons propòsits, ens apuntem al gimnàs, a estudiar anglès o llegim blocs sobre menjar sa. A l’escola l’any comença el 15 de setembre i acaba al voltant de Sant Joan; després: el limbo -juliol, agost i setembre- , i tornem a començar. De bons propòsits però també n’hi ha. Aquest any en tenim dos: l’experiència apropa’t a l’art a dues escoles de la nostra ciutat.

Apropa’t a l’art recordem que és un curs de la Fundació Arranz-Bravo i de l’Ajuntament de l’Hospitalet dirigit a mestres i pensat per oferir una formació bàsica en les pràctiques artístiques i en les diferents possibilitats que aquestes ens ofereixen per desenvolupar coneixement a l’aula. Cada projecte educatiu s’articula al voltant de tres propostes: aprenentatge del professorat, treball amb els infants i col·laboració amb un artista. Es tracta de la quarta edició d’un projecte que any rere any es consolida.

L’experiència del curs passat va ser emocionant i enriquidora, fàcilment hi trobo el símil futbolístic: una d’aquelles temporades difícils de repetir. Dos projectes a dues escoles ben diferents. Per una banda vam aprendre amb el seny de l’escola Ramon i Cajal. L’Anna Vilar, directora centre, va fer rutllar l’experiència amb precisió germana. Les classes se succeïen segons el calendari, i els professors treballaven de valent per assolir els objectius. Al final, un acte inaugural difícil de superar: un mural de més de trenta metres lineals intervingut per l’Eduard Arranz-Bravo, un gimnàs meravellós on gaudir de l’exposició “Colors” i un concert que no ens va deixar indiferents. Decididament el seny dóna resultats clars, continguts i precisos, i l’escola Ramon i cajal n’és una mostra.

Apropa't a l'Art: Projecte Escola Ramón i Cajal from Fundació Arranz-Bravo on Vimeo.

D’altre banda l’escola Charlie Rivel, d’entrada un projecte poc atractiu: un edifici humil i encaixonat entre edificis. A favor: la rauxa. L’escola Charlie Rivel té una energia difícil d’igualar. La Montse i el Víctor, directora i coordinador del centre, van ser inacabables, mai en van tenir prou, demanaven més i més i el nivell d’exigència era altíssim. El claustre, com no podia ser d’altra manera, seguia a cop de pedal el fort ritme infringit per la direcció amb professionalitat i empenta.

Ara bé, no només tenen empenta i professionalitat aquesta gent, també són valents. L’escola Charlie Rivel es va arriscar amb una proposta pedagògica digne d’una escola d’alt nivell en l’ensenyament de les arts i difícil d’igualar: el pati de la identitat, el muntatge expositiu dels projectes elaborats amb els alumnes i un projecte de pintura mural amb col·laboració amb l’artista Sergi Mesa -al qual només podem agrair el seu talent, dedicació i esforç-. Una rua des de l’escola fins la fundació Arranz-Bravo per celebrar la clausura del projecte i la inauguració de l’exposició “cosmografies” de Sergi Mesa va posar la guinda al que podríem qualificar de la millor experiència pedagògica de la Fundació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En definitiva, un any que va començar com ho fa aquest i que ara ens serveix d’inspiració. Ja tenim els bons propòsits. Plens d’il·lusió i d’energia encarem un nou curs per treballar i aprendre, en definitiva per conèixer l’art i des de l’art. Us esperem!

Artur Muñoz

Descobrint PISA. (Primera part).

24 febr.

Una breu aproximació a l’informe, fonamentada en una experiència del curs «Apropa’t a l’Art».

Per David Roca.Imagen

Sempre que l’agenda m’ho permet, assisteixo d’espectador a les sessions dels «Apropa’t a l’Art» que aquest any acadèmic realitza el professorat del centre d’educació infantil i primària «Santiago Ramón y Cajal»1. Aquest és un curs de formació del departament educatiu de la Fundació Arranz-Bravo, un projecte que comença a acumular una certa trajectòria i una valuosa experiència en ser el tercer any que es porta a terme. El principal objectiu que vol assolir és el reforç de la formació artística del professorat que el realitza. Això hauria de permetre que docents especialitzats en diferents disciplines poguessin incorporar-la com a recurs didàctic que permetés assolir amb una certa transversalitat els objectius formatius de l’assignatura impartida. Continua llegint

%d bloggers like this: