Tag Archives: exposició

Penúria i fascinació: Josep Maria de Sucre

8 oct.

Els artistes  parlen, instrospectivament,  sobre de Sucre.

 L’opinió dels artistes col·laboradors a l’exposició actual; Arranz-Bravo, Miquel Gelabert, Antoni Llena, Martí Cormand i Diego Tampanelli sobre la figura polifacètica del pintor i poeta Josep Maria de Sucre.

La personalitat d’un misteriós solitari de Sucre que divagava pels cercles més marginals de la Barcelona de principis de segle, va propiciar aquesta enigmàtica col·lecció de retrats produïts al final de la seva vida. Des de la fundació s’ha volgut donar l’impuls per retre-li un homenatge a aquesta figura oblidada des de 5 postures diferents, 2 generacions d’artistes.

Aquests ens van brindar la possibilitat de materialitzar aquest diàleg ja establert entre les seves obres, el passat dia 20 de setembre que es va celebrar la inauguració. Josep Maria de Sucre a la memòria que podeu trobar a la seu de la fundació Arranz- Bravo de l’Hospitalet fins el 18 de novembre.

La obsessió de Sucre pel retrat és el punt de partença de la intensa exploració del propi jo que trobem en la sèrie de Figlio (2012) d’Eduard Arranz-Bravo. Un homenatge format per 9 obres entre les quals hi ha pintures i pintura sobre paper que incideixen acusadament al perfil psicòlògic de De Sucre. La coneguda admiració d’Arranz- Bravo cap a De Sucre, amb el que s’havia trobat en nombroses ocasions, s’havia materialitzat amb adquisicions de la seva obra pictòrica, 5 dels dibuixos els trobem a la exposició. Una admiració que continua latent, Arranz –Bravo fa menció de la seva obra com una “gran aportació en els anys de la dictadura, que havia estat un desert expressiu producte de l’exili”. Antoni Llena, que també el va conèixer personalment, constata el contrast de la figura com la de De Sucre, ”la seva precarietat personal que contrasta amb força amb les seves obres”

Tal i com Àlex Mitrani esmenta en el seu text del catàleg dedicat per la mostra; “precarietat i heroisme”, el dibuix espontani es repeteix insistentment amb una sèrie de traços que aborden tota mena de suports. Testes isolades fetes amb pastells i ceres expressen la penúries, sense por es presenten estàtics a l’espectacle de la seva solitud, a una certa mística delirant.

Una dualitat que també trobem amb Miquel Gelabert; espais delirants  i intensitat cromàtica. “Meravellat per la potència dels seus retrats” Gelabert utilitza el mateix llenguatge reiteratiu de les obsessions, a una de les sèries que  evidencia les incessants fixacions traçades a una llibreta; Landscapes des del tren (2012) o a MGxDS (2012) en què l’emprempta matèria pren cos d’una manera molt personal

Diego Tampanelli va realitzar una de les seves accions a partir del retrat, aprofitant que és la tipologia que defineix l’obra de Sucre. La performanre va despertar certa expectació entre els assistents, si bé durant l’acció poètica l’artista va demanar que aquests es posessin d’esquena. Disconforme amb la figura de l’actor, Tampanelli palesa la seva introspecció, que de fet, és el sentit poètic de la seva història; l’enyorança i la memòria. Com ell mateix va declarar “és l’explosivitat pictòrica que el mateix temps és una acció molt íntima”. Com De Sucre va sentenciar  en una ocasió que no hi ha la possibilitat d’arribar a una obra d’art acabada en la seva totalitat, ja que per continuar “cal l’estímul personal de la propia recerca creadora”. Com ell, l’obra de Tampanelli és la culminació d’una aventura personal tortuosa.

L’artista que no va poder assistir, Martí Cormand, va retre l’homenatge a la multiplicitat de facetes que va ocupar de Sucre, configurant-ho així com a personatge que podria alimentar artistes de generacions i sensibilitats prou diferents” – . Comissari, Crític, Escriptor, Criminalista, Pintor, Poeta i Joan Pi, els 7 retrats presenten un denominador comú: mirada expressiva i penetrant damunt d’un fons llis, retrats il·luminats i ubicats a una atmosfera real que recull cert aire paròdic. Cormand aborda el polifacètic de Sucre, fa fins i tot,  una apropiació amb Criminalista partint d’un retrat de l’artista S/T (1961). Si bé de Sucre no  es va dedicar plenament a cap de les ocupacions que va tenir, la de criminalista va ser, sense cap mena de dubte, la que va sedimentar en ell l’univers marginal al que es va haver d’afrontar. Com era de sospitar, Josep Maria de Sucre és també la seva obra.

 

Per Georgina Parrilla

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

German Consetti a la Fundació Arranz-Bravo

11 maig

El passat 3 de maig es va inaugurar a la Fundació Arranz-Bravo la primera exposició individual de  German Consetti. L’escultor d’orígen Argentí, resident actualment de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, ha instal•lat al pati de la Fundació Arranz-Bravo una escultura monumental que porta el nom La memòria de l’escultura amb la creació de cranis, torsos, carros i barques, soldant metall i tallant fusta.ç

Consetti ha creat les seves obres monumentals expressament per a aquesta exposició a la Fundació Arranz-Bravo. Les obres del pati romandran durant una temporada com a decoració exterior del centre. A l’interior del museu s’hi exposarà obra de petit format i maquetes originals.

L’exposició “German Consetti. La memòria de l’escultura” es podrà visitar fins al 16 de setembre del 2012 a la seu de la Fundació Arranz-Bravo, dintre del recinte del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala (avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44)

 

El pasado 3 de mayo se inauguró a la Fundación Arranz-Bravo la primera exposición individual de German Consetti. El escultor de orígen Argentino, residente actualmente de la ciudad de l’Hospitalet de Llobregat, ha instalado en patio de la Fundación Arranz-Bravo una escultura monumental que trae el nombre La memoria de la escultura con la creación de cráneos, torsos, carros y barcas, soldando metal y cortante madera.

Consetti ha creado sus obras monumentales expresamente para esta exposición a la Fundación Arranz-Bravo. Las obras del patio permanecerán durante una temporada como decoración exterior del centro. En el interior del museo se expondrá obra de pequeño formato y maquetas originales.

La exposición “German Consetti. La memoria de la escultura” se podrá visitar hasta el 16 de septiembre del 2012 a la sede de la Fundación *Arranz-Bravo, dentro del recinto del Centro Cultural Metropolitano Tecla Sala (avenida de Josep Tarradellas y Joan, 44)

Inauguració exposició German Consetti

30 abr.

EL PATI DE LA FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO DE L’HOSPITALET ACULL UNA GRAN INTERVENCIÓ ESCULTÓRICA DE GERMÁN CONSETTI

  • Cranis, carros i barques s’inclouen dins el projecte “La memòria de l’escultura”, primera gran exposició individual de l’escultor argentí establert a L’Hospitalet

  • La inauguració – que tindrà lloc el dijous 3 de maig, a les 19.30 hores, a la seu de la Fundació AB– vindrà acompanyat d’un concert de música de cambra impartit per alumnes de l’escola Pau Vila de l’Hospitalet

L’escultor German Consetti proposa una exposició d’escultura monumental al pati de la Fundació Arranz-Bravo, que porta per nom “La memòria de l’escultura”. En aquesta mostra, l’artista d’origen argentí fa una lectura expressiva i espacial de l’escultura: crea grans cranis, torsos, carros i barques, soldant metall i tallant fusta.

German Consetti va arribar fa pocs anys a Catalunya darrere d’un somni: ser escultor i seguir els passos del seu gran referent: Julio González. Des de fa uns anys, viu i treballa a l’Edifici Freixas de L’Hospitalet, al costat d’altres artistes destacats com Miquel Aparici, l’escenògraf Guillén o el col·lectiu del grup La Nave.

 

Consetti ha creat les seves obres monumentals expressament per a aquesta exposició a la Fundació Arranz-Bravo. Les obres del pati romandran durant una temporada com a decoració exterior del centre. A l’interior del museu s’hi exposarà obra de petit format i maquetes originals.

 

Amb aquesta exposició, la Fundació Arranz-Bravo segueix apostant per un dels seus principals objectius: l’estímul i la promoció de la creació contemporània. En aquest cas, dóna suport a un creador de L’Hospitalet de Llobregat, ciutat en la qual ha establert forts lligams amb la comunitat artística i educativa.

 

Inaugurada al setembre del 2009, la Fundació AB també s’encarrega de difondre l’art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941). La Fundació compta amb una col·lecció de tres-centes quaranta obres d’art d’Arranz-Bravo —entre pintures, obra sobre paper, gravats i escultures—, donades per l’artista i que expliquen els seus diferents períodes creatius, que la fundació s’encarrega de conservar i també de promoure, mitjançant exposicions a la seva seu o en altres museus catalans, espanyols i de l’estranger. El Patronat de la Fundació el presideix l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i té com a vicepresident el mateix artista.

 

L’exposició “German Consetti. La memòria de l’escultura” es podrà visitar fins al 16 de setembre del 2012 a la seu de la Fundació Arranz-Bravo, dintre del recinte del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala (avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44).

DIA:

Dijous, 3 de maig

TEMA

Inauguració de l’exposició “La memòria de l’escultura”, de German Consetti

HORA:

A les 19.30 hores

LLOC:

Seu de la Fundació Arranz-Bravo (avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44. CCM Tecla Sala).

 

Inauguració exposició Trilogia del Crim, Jordi Abelló.

19 des.

A partir del 14 de Desembre i fins al 19 de febrer de 2012, la Fundació Arranz-Bravo acull l’exposició Trilogia del crim,  una proposta arriscada i impactant de Jordi Abelló (Reus, 1970) . 

  Núria Marín Martínez, Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo, ens explica  que, com si d’un còmic o un storyboard es tractés, el creador ens proposa un recorregut per petites escenes que recreen un crim. Escenes enllaçades, fosques, expressives i envoltades de misteri. 

Els treballs de’n Jordi Abelló no deixen indiferent a l’espectador, sinó que el conviden a la reflexió,  l’interrogant, la participació emocional en l’escena, la translació  a un altre espai  i un altre temps, més propers i actuals.

Per altra banda, el mateix 14 de Desembre es va fer públic el projecte del llibre La risa de la hiena de Rafael Argullol, Albert Mercadé i Jordi Abelló.

A continuació us mostrem les fotografies de l’acte.

 ————————————————————–

 

A partir del 14 de Diciembre hasta el 19 de febrero de 2012, la Fundació Arranz-Bravo acoje la exposición Trilogía del crimen, una propuesta arriesgada e impactante de Jordi Abelló (Reus, 1970).

 

Núria Marín Martínez, Alcaldesa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Fundació Arranz-Bravo, nos explica que, como si de un cómic o un storyboard se tratara, el creador nos propone un recorrido por pequeñas escenas que recrean un crimen. Escenas enlazadas, oscuras, expresivas y envueltas de misterio.

 

Los trabajos de Jordi Abelló, no dejan indiferente al espectador, sinó que lo invitan a la reflexión, la interrogación, la partipación emocional en la escena, la translación a otro espacio y otro tiempo, más cercanos y actuales.

 

Por otro lado, el mismo día 14 de Diciembre, se hizo público el proyecto del libro La risa de la Hiena de Rafael Argullol, Albert Mercadé i Jordi Abelló.

A continuación os mostramos las fotografías.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

%d bloggers like this: