Tag Archives: Arranz-Bravo

#Obradelmes : Eduard Arranz-Bravo: “Tota la meva pintura és un autoretrat

17 nov.

Bernat Puigdollers entrevista a Eduard Arranz-Bravo per la revista digital Núvol. Un repàs minuciós de la seva persona però sobretot, de la seva obra. L’obra del mes que des de fa un temps us venim presentant, avui es conforma de petits fragments pictòrics. Extractes d’obres més conegudes on podreu descobrir, en paraules d’Eduard Arranz-Bravo, quelcom més personal.  Comença així:

Eduard Arranz-Bravo: “Tota la meva pintura és un autoretrat”

[…]

Bernat Puidollers: És també els anys en què comences a col·laborar amb escriptors com en Francesc Parcerisas…

Eduard Arranz-Bravo: Amb en Francesc hem fet molts llibres. Des de l’any 1964 fins no fa massa que vam fer un llibre conjunt amb gravats des de la Fundació Arranz-Bravo. Hem fet llibres de bibliòfil molt bonics.

B.P.: Com comença aquesta relació?

E.A.B.: Ens vam conèixer de molt joves a través dels germans Sobrer. L’un era pintor i l’altre poeta. Els coneixia molt i, a través d’ells, vaig entrar en contacte amb en Parcerisas, que era amic íntim del poeta. Vam fer tota una sèrie de treballs que han continuat fins ara. Sempre m’ha agradat col·laborar amb escriptors, pintors, cineastes…mil coses!

bernat-puidollers-arranz-bravo-foto-de-laisa-serch

Foto de Laia Serch per la Revista Núvol

B.P.: Per què aquest interès a col·laborar amb altres artistes?

E.A.B.: Perquè tot és enriquidor i per tant és positiu. A més sempre he volgut sortir de l’àmbit del quadre convencional de cavallet i taller. Per això he fet happenings, he pintat edificis, vestits… També faig molta escultura i, si me n’encarreguessin, faria molt més gravat. L’escultura i la pintura es ven molt a l’estranger però, en canvi, tenen menys interès per l’obra gràfica.

B.P.: Una altra obra en col·laboració és la fàbrica Tipel de Parets del Vallès. Com sorgeix un projecte d’aquesta mena?

E.A.B.: L’Isidor Prenafeta era company de classe a Belles Arts. Tot i que va deixar la carrera, va omplir el seu interès per l’art com a col·leccionista, especialment de la meva obra. Arran d’això ens va demanar, a en Rafael Bartolozzi i a mi, que li féssim un mural per a l’entrada de la fàbrica de Parets del Vallès. Un muralet de quatre metres… La nostra proposta va ser pintar tota la fàbrica. Va ser una gran experiència i una gran oportunitat. La sort de trobar una persona prou boja per tirar-ho endavant. Un altre fabricant no ho hagués fet mai això. Avui en dia aquests personatges no els veig a Catalunya.

Fàbrica-Tipel-Parets-del-Vallès-jpg-1024x768.jpg

Mural d’Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi a la fàbrica Tipel de Parets del Vallès – 1968

Tot això anava lligat als moviments joves de què et parlava abans. Va ser una cosa insòlita en aquell moment i va tenir molt de ressò. Fins i tot la xemeneia havia de ser erèctil, s’havia d’aixecar amb el fum, encara que finalment per motius tècnics no va poder ser. Ho vam pintar absolutament tot. Totes les parets i, fins i tot, —això molta gent no ho sap— vam pintar les màquines de l’interior de la fàbrica. Va ser una experiència molt bonica. Continua llegint

Anuncis

#ABShangai

26 gen.
Un nou pont es projecta des de l’Hospitalet fins a l’extrem orient. El passat mes de novembre, Eduard Arranz-Bravo va aterrar a Shangai per presentar la seva primera exposició individual en aquesta ciutat. Es tracta d’una quarantena de peces on s’incloïen pintures, dibuixos i escultures. Una acurada selecció de la seva obra més recent on els colors i les formes de l’artista tenen una forta vinculació instintiva amb l’art xinès. Una nova ruta invertida en forma de dibuixos, escultures i pintures explosives amb línies que porten la incofunsible empremta d’Arranz-Bravo.

Continua llegint

“Anem enfilant-nos paret amunt”

29 maig

DSC09943

El arte vive de límites y muere de libertad
Leonardo da Vinci

La pintura, en dansa i fuga, avança a velocitats frenètiques, apoderant-se del blanc, escampant contrast. Misteriosament, com per un estrany atzar, el color i la vida d’Arranz-Bravo van il·luminant les parets de l’escola Ramón i Cajal (c/ Albereda, 2) de l’Hospitalet de Llobregat. Un cant a la llibertat, a la vida, a la joia de viure, un camí en constant canvi s’imposa sinuós damunt les parets nues del pati.

El negre, el roig, el blanc, el blau i el verd, s’enfilen en ascensió constant, paret amunt, formant ocells, persones, formes. Creant vida a través del moviment, la línia, en constant metamorfosi, i la forma deformada s’ordenen en harmònica anarquia. Els pinzells d’Arranz-Bravo distribueixen amb intel·ligència i sensibilitat la composició i els colors. Els cossos vermells i negres donen solidesa al conjunt, la línia negra, ritme, en consonància amb els grocs, plens de dinamisme. Com un miracle, la vida s’obre camí.

El mural s’estén en un total de gairebé vuitanta metres lineals de paret. Neix arran del pati amb grans aus, hereves de Matisse, emprenent el seu camí de llibertat per damunt les parets, a través la rampa fins el carrer, fins la plenitud. Damunt la rampa, el negre i el vermell prenen protagonisme, són camí per a éssers alats que volen buscant la llum al final del mur, on s’agrupen i dansen en senyal de llibertat.

Llibertat, plenitud, destí, culminació, paraules diverses per a idees diverses. Diverses idees equivalents a un mateix concepte: fi. Totes elles alhora alfa i omega, principi i final d’aquesta obra. Vol ser, potser, una metàfora de l’home? Potser una metàfora de la vida? Potser un cant alentador dirigit als alumnes d’aquesta escola, una crida perquè aprenguin a fer camí, a ser camí, a seguir un camí cap a la plenitud, un camí que els ensenyi i els faci ser lliures. Un camí potser erràtic però ferm, segur i decidit, com la pintura d’Arranz-Bravo.

Bernat Puigdollers

1. Fragment d’un poema de Francesc Parcerisas extret de PARCERISAS, Francesc, Et. Alt., “Arranz Bravo – Bartolozzi. Fiesta de la confusión”, Editorial Lumen, Barcelona, 1974.

Descobrint PISA. (Primera part).

24 febr.

Una breu aproximació a l’informe, fonamentada en una experiència del curs «Apropa’t a l’Art».

Per David Roca.Imagen

Sempre que l’agenda m’ho permet, assisteixo d’espectador a les sessions dels «Apropa’t a l’Art» que aquest any acadèmic realitza el professorat del centre d’educació infantil i primària «Santiago Ramón y Cajal»1. Aquest és un curs de formació del departament educatiu de la Fundació Arranz-Bravo, un projecte que comença a acumular una certa trajectòria i una valuosa experiència en ser el tercer any que es porta a terme. El principal objectiu que vol assolir és el reforç de la formació artística del professorat que el realitza. Això hauria de permetre que docents especialitzats en diferents disciplines poguessin incorporar-la com a recurs didàctic que permetés assolir amb una certa transversalitat els objectius formatius de l’assignatura impartida. Continua llegint

L’obra guanyadora del mes de desembre: Autoretrat 4 (1984)

9 gen.
Obra del mes de desembre

Autoretrat 4 (1984)

Un autoretrat no és altra cosa que un exercici d’introspecció. És cert que tota obra d’art, independentment de la seva temàtica, si compleix el requisit de ser sincera, (existeix l’art sense sinceritat?) és en el fons un exercici d’introspecció, però en el cas de l’autoretrat s’estableix un diàleg directe entre l’artista i el seu propi jo. L’autoretrat permet a l’artista mirar-se fixament als ulls i interrogar-se a sí mateix, treure de dins les incerteses i les pors, tot allò que no li és grat.

L’autoretrat és una temàtica recorrent en l’obra d’Arranz-Bravo. Continua llegint

%d bloggers like this: