Arxius | Servei educatiu RSS feed for this section

Servei educatiu a la FAB: passat recent i futur (possible)

22 nov.

Artur Muñoz

La idea de servei educatiu als centres d’art és relativament recent i ha anat agafant força. Ara bé, el model ha de canviar cap a relacions on es prima la qualitat i la capacitat d’influència. És per això que en aquest 2017, al servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo estem canviant la manera de relacionar-nos amb la resta de la societat. Si el pilar d’entrada va establir-se en les visites taller, ràpidament el curs apropa’t a l’art de formació de professors, va ser una marca de la casa que ens ha portat on som: relacions a mida i de llarga duració. Bona mostra són el projectes tàndem amb l’escola la Carpa, l’APS art als murs amb l’escola Gornal i una interessant col·laboració amb l’associació JAPI.

Per entendre què ha passat comencem pel principi. L’aparició dels serveis educatius als centres i museus d’art d’arreu del territori va ser un fenomen destacat entre 2008 i 2014. La crisi econòmica que va sacsejar –i de fet encara ho fa– els ciments de totes les llars catalanes durant els últims 10 anys és un factor important a tenir en compte. En un moment en què no hi havia diner circulant –que no volia dir que o n’hi hagués– calia mesurar on es posaven els recursos. Molts espais d’art van veure la seva activitat en risc; el model imperant d’inauguracions sense públic i d’exposicions sense visitants tenia els dies comptats.

És innegable que l’art contemporani està desconnectat de la societat. L’art després de la recerca ontològica avantguardista queda orfe de funció. Què ha de fer l’art si art pot ser qualsevol cosa, vist des d’un punt de vista determinat? En aquest entorn tan complex l’art ha passat a mans d’unes elits que han viscut de les subvencions mentre la gran majoria de la societat no tenia gens d’interès en la tasca que es feia als museus. En aquest context de falta d’interès social i d’escassetat de recursos apareix amb força la idea del servei educatiu; genera públic a curt i a llarg termini. Els i les nenes venen al museu ara i són formats per tal que vinguin en un futur. Possibilitant l’interès social i en conseqüència la supervivència de les institucions de l’art. Una maniobra se’ns dubte brillant.

Així les direccions dels museus es van bolcar sobre les xifres. Calia fer entrar el màxim nombre d’alumnes per poder justificar la injecció de capital. Si podem fer entrar a dos grups de 25 alumnes + 2 mestres cada matí, la ràtio de visitants augmenta en més de 500 visitants al mes!
Si bé això que expliquem és del tot plausible, les coses no són tan Marxistes com he descrit fins ara. Els serveis educatius estan plens de grans professionals que creuen en la seva feina i la fan de manera excel·lent. El problema és la quantitat que porta a actuacions molt curtes, ja que els recursos en educació són escassos al nostre país. Som molts els que creiem ferventment en els serveis educatius dels centres i museus d’art, ara però que ja existim cal replantejar la nostra tasca. Cal cercar la manera de generar la incidència més gran possible a la nostra societat.

En aquest espai de replantejament el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo fa eclosió amb tota la seva potència. La nostra voluntat sempre ha estat la de posar-nos al costat d’escoles, instituts, associacions i institucions per a respondre a les necessitats i preguntes que se’ns feien. El nostre no és un model vertical, no és un model de poder. Ens sentim servidors públics, per això el que fem és escoltar les demandes i reaccionar en conseqüència. La nostra feblesa és alhora la nostra força: som un servei educatiu petit, però això ens permet funcionar com una guerrilla. Ens movem despresa i podem adaptar-nos a les necessitats del moment amb molta facilitat. Enguany mantenim i augmentem l’oferta dels tallers, i com ja hem explicat, treballem un projecte tàndem amb l’escola la carpa, un projecte APS a l’escola Gornal i una incipient col·laboració amb diversitas.

Els tallers educatius

Aquest curs comencem a treballar amb la Naiara Garcia, graduada en disseny que és l’encarregada de portar a la pràctica la major part dels tallers i activitats del servei educatiu. A la programació actual mantenim els tallers: “Dibuixem la música, l’automatisme psíquic” en el que els infants aprenen com s’ho fa l’Eduard Arranz-bravo per pintar com pinta, “Grans idees petites escultures” basat en l’exposició d’Arranz-Bravo ‘Escultures’ i “Esprai, estencil, murs” que segueix sent un dels tallers d’èxit del nostre servei educatiu. Amb un treball sobre el post-grafiti entès com una continuïtat del treball de l’Eduard. Com a innovacions afegim a la nostra bateria de tallers “Equilibris, construccions i escultures” un taller basat en la peça de Fischli&Weiss ‘the way things go’ que no ens deixa indiferents. Per acabar aquest any hem dissenyat també “el gest performatiu i la màquina” un taller que veu de les experiències performatives de l’Eduard i ens endinsa en el significat de l’art d’acció.

 

Projecte Tàndem a la Carpa


Pel que fa a les relacions de llarga durada, el projecte estrella és, sens dubte, el Tàndem que hem establert amb l’escola La Carpa. Els passos són lents però segurs i la relació cada cop és més estreta més. Aquest curs és el tercer any de la col·laboració entre escola i fundació. Durant el primer any, vam realitzar un curs d’apropa’t a l’art que va acabar amb la peça ‘Rastres de grafit, per totes les aules a totes les taules’ que jo mateix vaig tenir el plaer de signar. L’escola
va quedar per sempre més intervinguda de textos que des de la seva materialitat ens empenyien tant a comprendre com a posar en dubte el model educatiu. Durant el segon any vam dedicar els nostres esforços a desenvolupar mètodes d’innovació pedagògica que permetessin un aprenentatge més efectiu a través de l’art.

El que vam fer va ser buscar models d’excel·lència i adaptar-los a les realitats i necessitats de l’escola la Carpa. Per tal de testar aquestes experiències vam dissenyar unes jornades d’intensificació; durant dues setmanes les classes van alterar el seu funcionament. El resultat va ser molt profitós doncs va afavorir un entorn de recerca únic. Si bé és cert que hi ha idees que van resultar errònies, a nivell global l’experiència va servir per proposar un nou model de visual i plàstica que va ser àmpliament acceptat per la comunitat de mestres de l’escola. Seguint aquestes demandes aquest any tenim l’encàrrec de dissenyar tota la programació, amb mètodes inclosos de l’assignatura de visual i plàstica a l’escola la carpa. A més a més s’afegeix una col·laboració amb EINA centre Universitari de Disseny i Art que utilitzaran l’escola com a entorn d’APS.

 

Projecte APS

Cal destacar també la relació i projecte d’APS amb l’escola Gornal. La relació entre escola I Fundació va començar fa 5 anys quan vam realitzar ja un projecte d’APS en el que pintàvem un mural sobre la violència de gènere. Fa un parell d’anys que l’escola ens va demanar que es repintés el mural de nou, ja que l’anterior estava molt deteriorat per la seva exposició al sol. Refer el mural ens va semblar pedagògicament poc atractiu i vam decidir dissenyar una nova proposta, recolzant-nos en l’actuació anterior. Per tal de desenvolupar el projecte, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es va reunir amb l’equip directiu de l’escola per tal de trobar la millor manera d’acarar el projecte. D’aquelles reunions va sortir una idea troncal: la comunitat gitana –majoritària a l’escola Gornal– entén segons quins comportaments o canvis com a pèrdua d’identitat.


Per tal de lluitar contra aquest model i poder oferir alternatives vam localitzar una membre de la comunitat que mantenia la seva arrel ètnica sense renunciar en l’avançament cap a societats on el gènere no sigui un element de desigualtat. Aquesta persona és la Nieves Heredia a la que des d’aquí agraïm la seva col·laboració. Es tractava doncs de dissenyar unes activitats destinades a mostrar als infants com la igualtat de gènere no és una pèrdua d’identitat. Tant per dissenyar els tallers com per dur-los a terme també vam comptar amb l’ajuda del coca German Jurado i el clown Oh Félix. Durant l’experiència-taller les nenes i nens -a través de transformar-se en clowns- establien una relació lliure amb la Nieves doncs prèviament havien passat per una sèrie d’exercicis d’alliberació.

El leitmotiv era que un pallasso o clown no té sexe, ni ètnia, és un clown, així tots els exercicis es van centrar en el cos, la intenció era eliminar en la mesura del possible tots els condicionants socioculturals que ens fan comprendre el món de la manera en què ho fem. El projecte recordem-ho, és mural i l’he inserit en un altre projecte propi: “the talking walls project”.
Un projecte que estic desenvolupant a diferents parts del territori i que faig amb col·laboració dels directors tècnics  Xavi Saucedo i Víctor Jiménez, l’enginyer en sistemes Gerard Castillo i la dissenyadora gràfica Gemma Villegas. Es tracta de barrejar la idea de mur i l’experiència sonora, generant murs que parlen. La inauguració serà aquest divendres dia 24 a les 10 h, l’escola Gornal. Carrer Carmen Amaya núm. 44 de l’Hospitalet del Llobregat.

Per acabar, des del servei educatiu ens agradaria parlar d’una relació que hem establert recentment i que sembla que serà llarga i profitosa. L’associació JAPI de l’Hospitalet es va posar en contacte amb nosaltres per tal que col·laboréssim amb el projecte diversitas de diversificació curricular. Alumnes de 3r i 4t de l’ESO surten dos dies a la setmana del centre educatiu per tal de fer un aprenentatge per projectes. En el nostre cas interessava que col·laboréssim en el projecte d’audiovisuals. És per això que hem desenvolupat un taller de 4 hores sobre el grafiti. La nostra intenció ha estat interessar-los quelcom molt proper a ells i de la qual cosa n’havien reflexionat poc i que ens porta a reflexions i coneixements interessants tant d’art contemporani com de plantejaments més clàssics.

En definitiva, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es consolida i focalitza la seva activitat en les relacions de llarga duració i intensitat. Els projectes que realitzem estan dirigits a la comunitat educativa de l’Hospitalet del Llobregat i tenen com a punt en comú la recerca i la innovació pedagògica. A través de la nostra tasca volem trobar noves formes i formats que permetin a través de l’art contemporani enriquir la nostra societat.

Anuncis

“El llenguatge ens ensenya a entendre el món” per Bernat Puigdollers

24 oct.

L’escola La Carpa de L’Hospitalet participa en una proposta educativa de l’artista Artur Muñoz.

“El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas, había que señalarlas con el dedo.” Gabriel García Márquez

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

Les Lletres entren a l’escola. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

 

El llenguatge ens ensenya a entendre el món. Les paraules concreten i centren la naturalesa etèria i indefinida de les coses. Arribem al món ben buits per omplir-nos de tot. No en sabem absolutament res i ho acceptem sense angoixa. Tot ens sembla nou. Ens deixem endur pel lent fluir del viure. Ens servim del gest i el so per dir el saber de l’experiència, el coneixement del tacte, de la mirada, l’olor i el gust. Ens afanyem a conèixer, a reconèixer, a endinsar-nos en l’enigma infinit, ocult en cada cosa, en cada gest, en cada moment. Amarar-nos de tot i omplir-nos de tot amb l’experiència de cada dia. Omplir-nos avessar per procurar explicar allò que creiem comprendre. Ens expressem sense saber com fer-ho amb una espontània necessitat: dir per ser. A poc a poc, aprenem a articular amb un llenguatge après intuïtivament les primeres paraules. Se’ns obre davant els ulls un nou món d’infinites possibilitats. Però caiem en el parany. Ningú ens ho havia dit en néixer: el llenguatge ens eixampla però alhora ens oprimeix. El nostre món pren forma però perd profunditat.

Arribats aquí se’ns fan present —és gairebé impossible no fer-ho— la ja cèlebre frase de Ludwig Wittgenstein: “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. El llenguatge concreta, fixa i completa el coneixement de la realitat. Com més ampli és el nostre lèxic més àmplia és la nostra concepció del món.

Des de ben petits ens ensenyen com hem d’obrar. De quina manera hem de percebre la realitat. Primer a casa, acompanyats dels nostres pares, després a l’escola. Ens ordenen i defineixen tot allò que havíem ordenat i definit. El paper de l’escola és, doncs, fonamental. Condiciona l’esdevenir de la nostra existència. Ens dóna les eines que ens permeten ser partícips del joc de la vida. Jugant aprenem a viure.

És evident i lloable la tasca que els professors duen a terme cada dia a les escoles. Tanmateix caldria aturar-se a pensar en el programa educatiu impartit a les aules. Què hi vénen a fer els nens a les aules? Realment els són útils per a la vida real els coneixements que hi adquireixen? Els mètodes pedagògics són els indicats per fer aflorar tot el seu potencial? La jerarquia entre les diferents branques del coneixement és adequada? El llistat de preguntes és llarg i el debat infinit. No cal respondre, encara. Tan sols cal reflexionar-hi, qüestionar, qüestionar-se.

He tingut l’oportunitat de conversar llargament amb Artur Muñoz, ideòleg i artífex de les accions desenvolupades a l’escola La Carpa de l’Hospitalet. La seva sensibilitat pels temes artístics —és a dir per allò més subtil i essencial de la vida— conjuminada amb el seu interès per l’educació i la pedagogia l’han dut a reflexionar a bastament sobre el paper de les arts en el procés educatiu i formatiu. No hem d’oblidar que Muñoz també és artista i que un artista no deixa mai d’aprendre, de créixer, de preguntar-se i interpel·lar l’inconegut.

Apropa't a l'art. Fundació arranz-Bravo. Artur Muñoz

Per altra banda, fa anys que dirigeix el servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. L’acompanya en aquesta aventura l’historiador i crític d’art Albert Mercadé, director de la Fundació. Conscients de les mancances que pateix l’ensenyament artístic i l’educació de la sensibilitat estètica a les escoles van engegar el projecte Apropa’t a l’art. Es tracta d’un programa educatiu singular. Vol incidir directament en els punts més sensibles i vitals del sistema educatiu actual i conscienciar el professorat. D’aquesta manera procuren que l’impacte del projecte no es limiti tan sols a una sola generació d’alumnes.

Aquesta és una de les virtuts del projecte que veu l’art com un camí a través del qual endinsar-se a la descoberta del món, una via de civilització i educació molt més útil del que sovint es presumeix. Es tracta d’un projecte molt ambiciós i que, com la majoria de coses que valen la pena, necessita temps. És una carrera de fons. No en veurem els resultats reals fins anys a venir. Tanmateix, la resposta rebuda i els símptomes observats, anuncien bons auguris. El temps ens donarà la raó.

PRELUDI A L’OBRA D’ARTUR MUÑOZ

“Lo indecible me será dado solamente a través del lenguaje.” Clarice Lispector

Fa un moment em referia a les llargues converses mantingudes amb l’artista al llarg, durant i després del procés de gestació d’aquest projecte. Parant-m’hi a pensar, m’adono que, segurament, «per què?» és la frase més repetida durant els nostres interminables—però no per això menys interessants i constructius— dinars amb conversa. I és que, Artur Muñoz, seguint la màxima d’Artaud, no deixa d’encendre’s amb preguntes. S’ho qüestiona absolutament tot.

Però sempre amb l’espurna de la curiositat brillant als ulls. Té alguna cosa d’infant extasiat que el fa estar alerta a tot el que l’envolta. Però si bé és actiu i nerviós, quan crea, s’asserena. La seva obra és una obra de silencis eloqüents, allunyada d’estridències, precisament per propiciar la reflexió. Com deia Leonardo da Vinci, si grida nonè vera scienza. Tot és a l’indret on ha de ser, calculadament mil·limetrat. Tanmateix no resulta freda ni tampoc concreta. La seva obra evoca més que no afirma. Treballa just al límit on tot es concreta i tot es dispersa.

PARAULES QUE GOTEGEN SOBRE ELS NOSTRES CAPS. Rastres de Grafit per a totes les aules a totes les taules

Avesat a treballar reflexionant sobre el paper del llenguatge en l’art contemporani, estudia com el llenguatge pot interaccionar i influir en la seva percepció. Defensa que es pot complementar i explicaruna peça sense anul·lar l’experiència estètica. És per això que ha escollit el llenguatge, la lletra, la paraula escrita, com a vehicle de totes les experiències que ha proposat per a l’escola “La Carpa”. Acció, art, coneixement, grafia i llenguatge es fusionen en una reflexió de fets sobre l’escola i el seu paper, sobre el llenguatge i l’art, sobre el nostre món i el món de les idees. Muñoz vol transmetre el seu esperit generador de preguntes als alumnes de l’escola. No en va ha col·locat les seves obres als corredors, damunt les portes, als murs que delimiten les escales. És alhora un cant i un crit. Per una banda enalteix les virtuts de l’escola i el procés d’aprenentatge però per l’altra crida i acusa, sense concessions.

L’artista aplica amb aquestes intervencions algunes de les vessants més meravelloses i fonamentals del fet artístic: el caràcter qüestionador i el civilitzador. L’art ens obliga a pensar, a reflexionar, a preguntar-nos per allò que no sabem respondre i alhora ens ajuda a ser a millors. Ens ajuda a entendre el món, a comprendre’ns també a nosaltres, a ordenar i a ordenar-nos, de la mateixa manera que les paraules ens permeten ordenar i comprendre el nostre món. Artur Muñoz ha comprès l’estranya similitud que l’art comparteix amb la pròpia vida

És conscient que l’art —al cap i a la fi una via de coneixement— ens dóna ales per a ser lliures. I és conscient també que l’escola no sempre és un bon cel per aprendre volar.

RASTRES DE GRAFIT PER TOTES LES AULES A TOTES LES TAULES

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

L’aprenentatge de l’home acostuma a passar per tres etapes. En la primera aprèn les respostes correctes. En la segona, a fer preguntes. En la tercera i última, quines preguntes val realment la pena plantejar.

La vida és aprenentatge: aprenent madurem i madurant aprenem. Any rere any el nostre coneixement es complementa i es fa cada cop més complex. Des del balbotejar d’unes paraules fins l’elaboració de raonaments. Gradualment ascendim per la via del coneixement cap a la plenitud. De la mateixa manera, Artur Muñoz ens planteja amb les seves accions un camí gradual, acord amb el creixement dels alumnes de l’escola La Carpa. Un total de 581 alumnes han participat en un dels projectes més ambiciosos promoguts fins a dia d’avui pel servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. Muñoz ha identificat les necessitats pedagògiques de cada cicle i ha ideat les accions que ha trobat més adients per a satisfer-les.

No ha pretès realitzar una obra decorativa per embellir els espais de les escoles. Ha volgut anar més enllà. Seguint la línia de Santiago Sierra i altres artistes ha volgut implicar els alumnes en el procés creatiu i de realització de l’obra. Nou intervencions que els introdueixen al món i els alliberen el “jo”.
La paraula: element vehiculador de tota ensenyança. La paraula: element transversal de totes aquestes intervencions. Una paraula pot ser alhora una carícia i un cop de puny. De la mateixa manera,

Artur Muñoz ens amanyaga i ens trasbalsa. Ens fa reflexionar sobre la importància de l’educació de qualitat, i sobre la utilitat que podria tenir el fet artístic en el procés educatiu. No l’ensenyament entès com un moment d’esbarjo, com un joc. L’art és quelcom més que embrutar papers i tacar les bates. És molt més que embellir les aules i decorar passadissos. L’art ens ensenya a ser lliures, l’art ens qüestiona, l’art permet conèixer i conèixer-nos, l’art ens fa créixer. L’art ens permet creuar la frontera que ens limita i ens apropa al món ocult rere l’aparença del món. L’art a les escoles forma persones més lliures, més riques, més fortes, l’art els dóna eines per afrontar la vida. Només cal fer un pas, creure fermament amb la força de l’art i la cultura, per aconseguir-ho. En serem capaços?

Bernat Puidgollers
Historiador i crític d’art 1

1 In the best days of art there were no art-critics.

Apropa’t a l’art o la descoberta del món. Una experiència artística amb Artur Muñoz a l’escola La Carpa d’Hospitalet

8 febr.

Un any més el programa Apropa’t a l’art de la Fundació Arranz Bravo, que compta amb el suport de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, arriba carregat de propostes i projectes. Carlos Valverde, Pep Vidal i Artur Muñoz són els noms que protagonitzaran les activitats d’enguany. Tres artistes, tres centres i un únic objectiu: sensibilitzar les noves generacions amb el fet artístic.

Avui, però, el projecte que ens ocupa és el que està desenvolupant Artur Muñoz, director i ideòleg del programa Apropa’t a l’art, a l’escola La Carpa. Habituat a participar als Apropa’t a l’art com a coordinador, actua aquesta vegada com a director i artífex en un projecte molt ambiciós que es desmarca una mica de les experiències anteriors. A diferència dels seus predecessors, Artur Muñoz no planteja una única acció sinó que proposa diversos projectes artístics adaptats a cada una de les edats dels alumnes participants, compreses entre els quatre i els dotze anys. Gairebé cinc-cents nens i nenes participaran de manera activa, lúdica, però alhora formativa en les diverses experiències ideades per l’artista.

 Visita d'escoles a la Fundació Arranz-Bravo amb Artur Muñoz

Apropa’t a l’Art a la Carpa Hospitalet de Visita d’escoles a la Fundació Arranz-Bravo amb Artur Muñoz

Avesat a treballar reflexionant sobre el paper del llenguatge en l’art contemporani, estudia com el llenguatge pot interaccionar i influir en la percepció estètica. Treballa en la fina línia que separa el text poètic de l’artístic o estètic, just a l’indret on tot es concreta i tot es dispersa. Defensa que es pot complementar i explicar una peça mitjançant el llenguatge sense anul·lar l’experiència estètica. És per això que ha escollit el llenguatge, la lletra, la paraula escrita, com a vehicle de totes les experiències que proposa i que anirem desvetllant properament.

La relació dels infants amb el món que els envolta, el paper del llenguatge durant l’etapa formativa, la importància de l’escola, el coneixement, la sensibilitat i la creativitat. Artur Muñoz ens proposa la descoberta del món a través del fascinant món de la paraula. Acció, art, coneixement, grafia i llenguatge es fusionen en una reflexió de fets sobre l’escola i el seu paper, sobre el llenguatge i l’art, sobre el nostre món i el món de les idees.

Bernat Puigdollers

Otros idiomas

Pep Vidal i Carlos Valverde, artistes convidats al curs ‘Apropa’t a l’art ‘

8 des.

D’una cosa hem d’estar segurs, l’art i les escoles de L’Hospitalet són un binomi indivisible. Des del servei educatiu de la FAB no en tenim cap dubte i per aquest motiu, d’ençà que va començar el curs, estem treballant amb energia per tal tornar a convidar artistes de qualitat a treballar projectes educatius amb escoles de la ciutat. Així, durant aquest curs 2015-2016 hem invitat als artistes Pep Vidal, Carlos Valverde i Artur Muñoz , tres artistes de que treballen a la ciutat de L’Hospitalet, a dur a terme el projecte educatiu Apropa’t a l’art amb les escoles Pep Ventura, Sant Jaume de la Fep i La Carpa

IMG_22

Pep Vidal amb una escola de la ciutat de Valls, davant de l’espai d’art Sant Roc

En el curs Apropa’t a l’art, que en temporades passades ha convidat a artistes com Pere Llobera, Sergi Mesa o Miquel Gelabert, es crea una atmosfera única on el professorat, l’alumnat i l’artista convidat conformen un equip multidisciplinari i idoni pel desenvolupament dels diferents projectes artístics visualitats a l’aula. Des d’aquest punt de partida, artistes i professors disposen d’un any per pensar, projectar i materialitzar el leitmotiv proposat i, un cop finalitzat, presentar-lo a L’Hospitalet amb una gran inauguració alhora festiva i educativa. 

L’escola La Carpa, amb l’artista Artur Muñoz, va començar el curs a l’abril 2015 amb un happening de repetició amb proposta artística consistent en una intervenció amb lletres que, ordenades, pretenen reforçar la idea de l’escola com un espai on la informació es transforma en coneixement. Aquest projecte es troba a punt de finalitzar i podrem veure els resultats per Sant Jordi de 2016.

Per altra banda, l’escola Sant Jaume de la Fep i l’artista Carlos Valverde, treballen la idea de fortalesa (Stronghold) amb alumnes de 4t d’ESO, projectant la mirada cap a col·lectius de la Facultat de Belles Arts i Homesession. Al maig de 2016 començaran les sessions de treball amb l’escola i, tot acabant el curs escolar, podrem veure els resultats, els quals es presentaran tant a l’escola com als espais expositius de la fundació Arranz-Bravo i de Homessession del Poblesec. 

fotonoticia_20140313085209_1280.jpg

L’artista Carlos Valverde

L’escola Pep Ventura s’acaba d’incorporar al projecte Apropa’t a l’art amb l’artista Pep Vidal. Tot just l’artista ha donat la primera conferència del curs, un punt de trobada entre ell i el professorat allà on les primeres idees han començat a prendre forma, sempre en relació amb les inquietuds de fons de l’artista, vinculades a trobar els lligams entre l’art i la ciència. Esperem, però, donar uns mesos de marge per poder conèixer més sobre el seu desenvolupament. 

10965150_1620611858158170_1749621022_n-1

Artur Muñoz i Pere Llobera, al curs Art als Murs amb l’escola d’adults Can Serra, la temporada anterior

L’escola Joaquim Ruyra finalitza el curs amb una pintura mural de Miquel Gelabert

8 set.
obreFitxer.ashx

Imatge de L’H digital

L’11 de juny de 2015 va ser el punt final d’un projecte engrescador en què tota l’escola Joaquim Ruyra de L’Hospitalet es va veure immersa durant el curs escolar. Una exposició, un artista, una pintura mural i una rua. Aquests són els ingredients de la festa final del curs Apropa’t a l’art.

Com és habitual, Apropa’t a l’art s’endinsa en les escoles de L’Hospitalet per tal d’oferir una formació bàsica tant en la teoria com en la pràctica de l’art. Adreçat a tot el professorat, aquest projecte educatiu facilita, de manera transversal, la creativitat. D’altra banda, possibilita la participació dels diferents agents involucrats en el món educatiu. Enguany, l’Escola Joaquim Ruyra de L’Hospitalet ha esdevingut la protagonista d’aquest programa: Miquel Gelabert l’artista autor del nou mural que presideix el pati i l’AMPA i els alumnes els imprescindibles col·laboradors.Alumne Joaquim Ruyra

#‎MiquelGelabert‬ va ser el primer artista que va exposar a la Fundació Arranz Bravo. A dia d’avui, ha assolit una trajectòria artística sòlida amb exposicions a Nova York i San Francisco. Ara, torna a L’H per pintar el darrer mural de la fundació en el pati de l’escola Joaquim Ruyra. En la realització del mural, han participat pares, alumnes i professorat del centre. Un projecte de creativitat compartida que va finalitzar amb una rua pels carrers de L’Hospitalet amb destinació final a la FAB. A ritme de tabalers, música, balls i riures, 280 alumnes van venir a la #‎FAB‬‬ per veure l’exposició que Gelabert havia estat preparant durant aquest projecte.

La directora de l’escola Joaquim Ruyra, Raquel Garcia, va explicar als mitjans de comunicació de la ciutat que totes les classes havien estudiat un artista o alguna faceta artística diferent. Especifica que “El mural posa la cirereta a tot el projecte, en el qual han treballat cadascú des del seu àmbit. És un treball molt positiu, de comunitat, de barri i d’escola”.

Encara avui, des del pati de la Fundació,  ressonen el ritme dels tambors. Lluny de ser un record que perdurarà en la memòria, és un estímul més per començar aquest curs amb la força de la creació pictòrica, així com el fet transversal dels projectes educatius a L’Hospitalet de Llobregat.

 

%d bloggers like this: