El servei educatiu i el COVID

10 juny

La COVID-19 ha paralitzat l’activitat epidèrmica de les nostres vides. Com tots sabem a partir del 13 de març ens vam tancar a ‘cal i canto’ a les nostres llars; dos mesos i mig llargs i angoixants. La por a emmalaltir o ha poder contagiar ha estat un pes que tots hem hagut de suportar i al que se li suma a la por a perdre la feina -o a haver perdut la feina-, als crits de crisi i sobretot a la incertesa.

Infrogmation of New Orleans CC BY (https- creativecommons.org licenses by 2.0)

Aquesta crisi ha aturat l’activitat però no ha estat quietud tot el que hem viscut. I és que darrere de l’angoixa i la incertesa les maquinàries mentals, profundes i reflexives han tingut una oportunitat poc corrent: la d’aturar-se per poder pensar. I és que els llargs silencis que s’esdevenien entre vídeo trucada o correu electrònic ens han permès adonar-nos de quant d’epidèrmic tenia el nostre esdevindre. Hores de transport, de fum i d’espera per reunions estèrils ens obligaven a dinars eixuts en llòbrecs  i solitaris bars que no volem recordar. L’estop ens ha brindat la oportunitat de posar en dubte les inèrcies cerebrals i de pas les ciutats han tornat a fer bona olor i els ocells han cantat com mai.

 

Però és que el Covid 19 ho ha paralitzat tot, i els infants no van a l’escola i les professores, heroïnes com les sanitàries, porten quasi tres mesos intentant que la formació dels seus estudiants continuï. No és però una situació fàcil; a l’Hospitalet del Llobregat no tots els infants disposen de dispositius electrònics, els pares no sempre estan qualificats per ajudar a fer les tasques, els pisos són petits i els nuclis familiars nombrosos. La tasca de les professores és sens dubte titànica. Si sumem quant d’important és el contacte físic i el llenguatge corporal en la comprensió dels infants fàcilment ens adonem de les dificultats a les que s’han sotmès les nostres educadors.

Pic Pedro Ribeiro Brillo Box (1964-1968) – Andy Warhol (1928-1987)

I ten aquest context el nostre servei educatiu també ha tingut temps per pensar primer i per actuar després.  Així vam proposar a l’escola la Carpa intensificar la nostra relació. Recordem al lector que fa 6 anys que hi tenim una relació estreta i que treballem de la mà per tal de singularitzar i repensar la manera de fer la visual i plàstica. Aquest objectiu s’ha anat afinant i fa tres anys que estem dissenyant una programació d’art per a tota l’escola. Es tracta d’una feina complexe i feixuga que realitzem colze a colze amb els professors; pensant, desenvolupant i validant totes les activitats que els infants realitzaran en el seu pas per la educació primaria. Una tasca agosarada que de tant en tant no ens deixa dormir.

 

I és que en aquest confinament també hem rebut bones noticies: la resposta que vam obtenir per part dels professors de 5è i de 6è (són amb els cursos que estem treballant enguany)  va ser molt més que la esperada. La Micaela, l’Eva, l’Elisenda, l’Atabara i la Núia s’han bolcat a preparar les activitats que vertebraran l’última etapa dels infants a l’escola La Carpa brindant-nos una de les millors experiències educatives que hem tingut. Normalment la feina que fem amb les escoles és complexe. No deixem de ser externs que pertorben les dinàmiques de les escoles. Aquest paper distorbador ens encanta i entronca amb l’esperit revel de l’Eduard, però no deixa de ser en moltes ocasions esgotador i de vegades frustrant.

 

Enzo Mari Puzzle 16 animals

Aquest cop però, hi hem pensat fort, hem tingut temps per pensar i discutir i hem plantejat més de 18 activitats vinculades a comprendre de la figuració a la fotografia, l’art a la vida: la Bauhaus, el pop art, el dada i el surrealisme, grafiti, postgrafiti i escultura pública i art conceptual. Les propostes van des de construir i viure l’experiència lumínica de la cambra fosca fins a omplir l’escola de missatges  com els de Laurence Weiner. Passant per construccions de mobles com ho fa Enzo Marí, visites al supermercat cercant a nostra Brillo box, entrar en transit a ritme de música tecno i visitar així el nostre subconscient, taquejar el pati o fer una intervenció de postgrafiti.

 

Potser però la cirereta del pastís l’han posada l’Aina i la Carla, professores de musica, que s’han apuntat al nostre programa i ens ajudaran a comprendre l’art també a través de la música dels moments que van viure els artistes. Cada cop el projecte és més complet i al servei educatiu hi ha més felicitat.

 

Benvingut sigui sempre el silenci i el pensament, encara que sigui de la mà de la maleïda Covid.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: