Servei educatiu :

7 febr.

 La carpa un projecte de boutique
Artur M.

Escric aquestes línies des d’una fugida a l’exili intel·lectual al país Francès. Jo vinc d’un lloc copejat recentment per enumerables tristos esdeveniments i Biarritz m’ofereix la pau necessària per agafar distància i afrontar de nou estratègies que ens permetin transformar el nostre país en un lloc millor per viure; més endreçat, més net, més educat i més lliure. És per això que em dedico a l’educació. Què m’inspira d’aquest territori? És una qüestió de pell.

Som una fundació d’art d’un país petit i d’una ciutat complexa. La fundació és petita, no ho podem negar; la nostra infraestructura és poca i el nostre equip humà també. No ens podem comparar amb els grans museus ni amb els nostres ni amb els estrangers. Però penso també en Bourdeax on fa anys vaig trobar una petita botiga de pedals d’efecte per baix i guitarra, en una sabateria artesanal del barri del born o aquell petit text d’en Kiko amat parlant de la mítica banda de punk rock de Barcelona, Aina

Espais petits, per fer accions petites i contundents. Potser aquest és un bon model, podem ser una fundació de Boutique? On es prima la qualitat per sobre de la quantitat? El servei educatiu és ambiciós, els resultats estan allà; més de deu intervencions de gran format a diferents escoles i centres de formació de la nostra ciutat ens avalen. Clarament el nostre és un model que funciona, som indefectiblement un espai on es fa un producte innovador, amb aspiracions a l’excel·lència.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

 

Un dels nostres projectes més potents és, sens dubte, el Tàndem que hem establert amb l’escola La Carpa. Enguany hem decidit amb l’equip directiu i el suport dels mestres dissenyar tota la programació de l’assignatura de visual i plàstica de l’escola. Des de fa anys la idea de contra programar l’assignatura dels divendres a la tarda ha sigut un dels objectius que m’ha motivat a seguir treballant en l’àmbit de l’educació escolar.

Volem un món millor, i l’art ha estat sempre un bon mecanisme per a discrepar i destorbar. Però hi ha una distància entre l’art i la societat. L’art s’ha explicat poc i malament. La ciutadania en general no entén res del que ha passat des de Van Gogh. Quan no comprenem què veiem, apareix el rebuig. El problema és de paradigma, no podem entendre l’art del s.XX si pensem que l’art ha de ser representació o simbolització i que ha de tenir implícit una gran dificultat tècnica. Cal canviar el paradigma, on millor que a l’escola?

Com ho fem per tal que aquest canvi encaixi en el currículum escolar? El currículum al meu entendre no és clar, ni fàcil, i té problemes de categorització. Després d’un estudi exhaustiu durant una de les activitats que vàrem dur a La carpa vam arribar a la conclusió que hi ha tres grans blocs que s’articulen a través d’aquest currículum: el coneixement del patrimoni social i cultural, la comunicació no verbal i la creativitat.

La creativitat

La creativitat és una mica com Déu tothom en parla, però ningú sap ben bé de què va. Seguint tant el pensament de Ken Robinson, com les xerrades amb Joan González (Can Sisteré) explico la creativitat com aquella estratègia que ens permet fer-nos preguntes noves i respondre de forma nova. Tant per les velles preguntes com per les noves. La creativitat està doncs a les ciències i a les arts. A les lletres i als nombres i és allò que ens permet millorar l’estat actual de les coses.

Entenc doncs que la millor manera de treballar la creativitat és a través de la resolució de problemes. L’infant aprèn a ser creatiu resolent i plantejant problemes. La nostra programació utilitza seguint aquest plantejament l’assoliment de continguts a través de pràctiques creatives.

Patrimoni social i cultural

El pilar de continguts és, com he apuntat, el coneixement del patrimoni social i cultural. Dins l’assignatura de visual i plàstica entenem que el que s’ha d’assolir és que els infants tinguin suficients eines per assumir qualsevol peça d’art sense perjudicis i amb recursos que els permetin copsar el seu sentit. És per això que la nostra programació de continguts es basa en la història de l’art des de finals del s.XIX fins a l’actualitat. Com hem dit, el mètode que usem és la resolució de problemes i per tant, l’aprenentatge de la creativitat.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

És en aquest bloc on hem pensat que podem explicar el paradigma de l’art modern. Hem dividit el programa en tres grans línies de pensament artístic: figuració, abstracció i conceptual. La proposta és que durant els 6 cursos de primària al primer trimestre tota l’escola treballi el paradigma de la figuració, durant el segon es treballi l’abstracció i durant el tercer es desenvolupin idees vinculades a l’art conceptual.

El coneixement tant del patrimoni cultural proper com llunyà es desenvolupa dins d’aquests grans blocs. Centrem coneixement del patrimoni cultural llunyà en els grans artistes de l’art universal en totes les seves disciplines. Pel que fa a l’entorn proper, la Fundació Arranz-Bravo centra l’atenció. Tant en la vida i obra d’Eduard Arranz-Bravo com a impulsora del talent jove de l’Hospitalet i del país.

El dibuix i la comunicació no verbal

Per acabar la tríada que ens marca el currículum, cal recordar que els nostres infants han d’assolir habilitats que els permetin comprendre i realitzar la comunicació no verbal. És evident que conèixer la història de l’art a través de pràctiques creatives és una eina essencial i eficaç per assolir coneixements de comunicació no verbal, o més ben dit no textual. La nostra aposta per tractar aquest apartat és centrar-nos en un antic i oblidat amic (o enemic) de la visual i plàstica: el dibuix.

Recordo una xerrada que vaig tenir amb una amiga meva, una joiera brillant: la Marta Boan. Si parles amb la Marta sobre dibuix, ho té molt clar; ella no dibuixa, pensa a través del dibuix. És semblant a l’ideari de Focault, que entenia l’escriptura com una pràctica activadora de pensament i no com a una plasmació del pensament. La dualitat platònica ens persegueix inexorablement, quan el que sembla més plausible és pensar que tot és pell –com bé explica en Toni Marí.

Projecte “Rastres de grafit”, Servei educatiu FAB-Escola La Carpa, 2015″

Així, hem pensat d’enfocar una part important de la nostra proposta educativa entenent el dibuix com a una palanca activadora del pensament. El dibuix com a eina per a pensar. Per al desenvolupament d’aquesta tasca comptem amb la total implicació del Dr. Enric Font, professor de didàctica a la facultat d’educació de la UB i de tècniques d’il·lustració a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB).

En definitiva, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es consolida i es focalitza la seva activitat en les relacions de llarga duració i intensitat amb els centres educatius de L’Hospitalet. El nostre objectiu és encara més ambiciós: proposar un nou model de visual i plàstica per l’escola la Carpa i exportar, perquè no, aquest model a les diferents facultats de Barcelona i així a les màximes escoles del territori. Català i estranger.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: