Servei educatiu a la FAB: passat recent i futur (possible)

22 nov.

Artur Muñoz

La idea de servei educatiu als centres d’art és relativament recent i ha anat agafant força. Ara bé, el model ha de canviar cap a relacions on es prima la qualitat i la capacitat d’influència. És per això que en aquest 2017, al servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo estem canviant la manera de relacionar-nos amb la resta de la societat. Si el pilar d’entrada va establir-se en les visites taller, ràpidament el curs apropa’t a l’art de formació de professors, va ser una marca de la casa que ens ha portat on som: relacions a mida i de llarga duració. Bona mostra són el projectes tàndem amb l’escola la Carpa, l’APS art als murs amb l’escola Gornal i una interessant col·laboració amb l’associació JAPI.

Per entendre què ha passat comencem pel principi. L’aparició dels serveis educatius als centres i museus d’art d’arreu del territori va ser un fenomen destacat entre 2008 i 2014. La crisi econòmica que va sacsejar –i de fet encara ho fa– els ciments de totes les llars catalanes durant els últims 10 anys és un factor important a tenir en compte. En un moment en què no hi havia diner circulant –que no volia dir que o n’hi hagués– calia mesurar on es posaven els recursos. Molts espais d’art van veure la seva activitat en risc; el model imperant d’inauguracions sense públic i d’exposicions sense visitants tenia els dies comptats.

És innegable que l’art contemporani està desconnectat de la societat. L’art després de la recerca ontològica avantguardista queda orfe de funció. Què ha de fer l’art si art pot ser qualsevol cosa, vist des d’un punt de vista determinat? En aquest entorn tan complex l’art ha passat a mans d’unes elits que han viscut de les subvencions mentre la gran majoria de la societat no tenia gens d’interès en la tasca que es feia als museus. En aquest context de falta d’interès social i d’escassetat de recursos apareix amb força la idea del servei educatiu; genera públic a curt i a llarg termini. Els i les nenes venen al museu ara i són formats per tal que vinguin en un futur. Possibilitant l’interès social i en conseqüència la supervivència de les institucions de l’art. Una maniobra se’ns dubte brillant.

Així les direccions dels museus es van bolcar sobre les xifres. Calia fer entrar el màxim nombre d’alumnes per poder justificar la injecció de capital. Si podem fer entrar a dos grups de 25 alumnes + 2 mestres cada matí, la ràtio de visitants augmenta en més de 500 visitants al mes!
Si bé això que expliquem és del tot plausible, les coses no són tan Marxistes com he descrit fins ara. Els serveis educatius estan plens de grans professionals que creuen en la seva feina i la fan de manera excel·lent. El problema és la quantitat que porta a actuacions molt curtes, ja que els recursos en educació són escassos al nostre país. Som molts els que creiem ferventment en els serveis educatius dels centres i museus d’art, ara però que ja existim cal replantejar la nostra tasca. Cal cercar la manera de generar la incidència més gran possible a la nostra societat.

En aquest espai de replantejament el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo fa eclosió amb tota la seva potència. La nostra voluntat sempre ha estat la de posar-nos al costat d’escoles, instituts, associacions i institucions per a respondre a les necessitats i preguntes que se’ns feien. El nostre no és un model vertical, no és un model de poder. Ens sentim servidors públics, per això el que fem és escoltar les demandes i reaccionar en conseqüència. La nostra feblesa és alhora la nostra força: som un servei educatiu petit, però això ens permet funcionar com una guerrilla. Ens movem despresa i podem adaptar-nos a les necessitats del moment amb molta facilitat. Enguany mantenim i augmentem l’oferta dels tallers, i com ja hem explicat, treballem un projecte tàndem amb l’escola la carpa, un projecte APS a l’escola Gornal i una incipient col·laboració amb diversitas.

Els tallers educatius

Aquest curs comencem a treballar amb la Naiara Garcia, graduada en disseny que és l’encarregada de portar a la pràctica la major part dels tallers i activitats del servei educatiu. A la programació actual mantenim els tallers: “Dibuixem la música, l’automatisme psíquic” en el que els infants aprenen com s’ho fa l’Eduard Arranz-bravo per pintar com pinta, “Grans idees petites escultures” basat en l’exposició d’Arranz-Bravo ‘Escultures’ i “Esprai, estencil, murs” que segueix sent un dels tallers d’èxit del nostre servei educatiu. Amb un treball sobre el post-grafiti entès com una continuïtat del treball de l’Eduard. Com a innovacions afegim a la nostra bateria de tallers “Equilibris, construccions i escultures” un taller basat en la peça de Fischli&Weiss ‘the way things go’ que no ens deixa indiferents. Per acabar aquest any hem dissenyat també “el gest performatiu i la màquina” un taller que veu de les experiències performatives de l’Eduard i ens endinsa en el significat de l’art d’acció.

 

Projecte Tàndem a la Carpa


Pel que fa a les relacions de llarga durada, el projecte estrella és, sens dubte, el Tàndem que hem establert amb l’escola La Carpa. Els passos són lents però segurs i la relació cada cop és més estreta més. Aquest curs és el tercer any de la col·laboració entre escola i fundació. Durant el primer any, vam realitzar un curs d’apropa’t a l’art que va acabar amb la peça ‘Rastres de grafit, per totes les aules a totes les taules’ que jo mateix vaig tenir el plaer de signar. L’escola
va quedar per sempre més intervinguda de textos que des de la seva materialitat ens empenyien tant a comprendre com a posar en dubte el model educatiu. Durant el segon any vam dedicar els nostres esforços a desenvolupar mètodes d’innovació pedagògica que permetessin un aprenentatge més efectiu a través de l’art.

El que vam fer va ser buscar models d’excel·lència i adaptar-los a les realitats i necessitats de l’escola la Carpa. Per tal de testar aquestes experiències vam dissenyar unes jornades d’intensificació; durant dues setmanes les classes van alterar el seu funcionament. El resultat va ser molt profitós doncs va afavorir un entorn de recerca únic. Si bé és cert que hi ha idees que van resultar errònies, a nivell global l’experiència va servir per proposar un nou model de visual i plàstica que va ser àmpliament acceptat per la comunitat de mestres de l’escola. Seguint aquestes demandes aquest any tenim l’encàrrec de dissenyar tota la programació, amb mètodes inclosos de l’assignatura de visual i plàstica a l’escola la carpa. A més a més s’afegeix una col·laboració amb EINA centre Universitari de Disseny i Art que utilitzaran l’escola com a entorn d’APS.

 

Projecte APS

Cal destacar també la relació i projecte d’APS amb l’escola Gornal. La relació entre escola I Fundació va començar fa 5 anys quan vam realitzar ja un projecte d’APS en el que pintàvem un mural sobre la violència de gènere. Fa un parell d’anys que l’escola ens va demanar que es repintés el mural de nou, ja que l’anterior estava molt deteriorat per la seva exposició al sol. Refer el mural ens va semblar pedagògicament poc atractiu i vam decidir dissenyar una nova proposta, recolzant-nos en l’actuació anterior. Per tal de desenvolupar el projecte, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es va reunir amb l’equip directiu de l’escola per tal de trobar la millor manera d’acarar el projecte. D’aquelles reunions va sortir una idea troncal: la comunitat gitana –majoritària a l’escola Gornal– entén segons quins comportaments o canvis com a pèrdua d’identitat.


Per tal de lluitar contra aquest model i poder oferir alternatives vam localitzar una membre de la comunitat que mantenia la seva arrel ètnica sense renunciar en l’avançament cap a societats on el gènere no sigui un element de desigualtat. Aquesta persona és la Nieves Heredia a la que des d’aquí agraïm la seva col·laboració. Es tractava doncs de dissenyar unes activitats destinades a mostrar als infants com la igualtat de gènere no és una pèrdua d’identitat. Tant per dissenyar els tallers com per dur-los a terme també vam comptar amb l’ajuda del coca German Jurado i el clown Oh Félix. Durant l’experiència-taller les nenes i nens -a través de transformar-se en clowns- establien una relació lliure amb la Nieves doncs prèviament havien passat per una sèrie d’exercicis d’alliberació.

El leitmotiv era que un pallasso o clown no té sexe, ni ètnia, és un clown, així tots els exercicis es van centrar en el cos, la intenció era eliminar en la mesura del possible tots els condicionants socioculturals que ens fan comprendre el món de la manera en què ho fem. El projecte recordem-ho, és mural i l’he inserit en un altre projecte propi: “the talking walls project”.
Un projecte que estic desenvolupant a diferents parts del territori i que faig amb col·laboració dels directors tècnics  Xavi Saucedo i Víctor Jiménez, l’enginyer en sistemes Gerard Castillo i la dissenyadora gràfica Gemma Villegas. Es tracta de barrejar la idea de mur i l’experiència sonora, generant murs que parlen. La inauguració serà aquest divendres dia 24 a les 10 h, l’escola Gornal. Carrer Carmen Amaya núm. 44 de l’Hospitalet del Llobregat.

Per acabar, des del servei educatiu ens agradaria parlar d’una relació que hem establert recentment i que sembla que serà llarga i profitosa. L’associació JAPI de l’Hospitalet es va posar en contacte amb nosaltres per tal que col·laboréssim amb el projecte diversitas de diversificació curricular. Alumnes de 3r i 4t de l’ESO surten dos dies a la setmana del centre educatiu per tal de fer un aprenentatge per projectes. En el nostre cas interessava que col·laboréssim en el projecte d’audiovisuals. És per això que hem desenvolupat un taller de 4 hores sobre el grafiti. La nostra intenció ha estat interessar-los quelcom molt proper a ells i de la qual cosa n’havien reflexionat poc i que ens porta a reflexions i coneixements interessants tant d’art contemporani com de plantejaments més clàssics.

En definitiva, el servei educatiu de la Fundació Arranz-Bravo es consolida i focalitza la seva activitat en les relacions de llarga duració i intensitat. Els projectes que realitzem estan dirigits a la comunitat educativa de l’Hospitalet del Llobregat i tenen com a punt en comú la recerca i la innovació pedagògica. A través de la nostra tasca volem trobar noves formes i formats que permetin a través de l’art contemporani enriquir la nostra societat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: