#Obradelmes : Eduard Arranz-Bravo: “Tota la meva pintura és un autoretrat

17 nov

Bernat Puigdollers entrevista a Eduard Arranz-Bravo per la revista digital Núvol. Un repàs minuciós de la seva persona però sobretot, de la seva obra. L’obra del mes que des de fa un temps us venim presentant, avui es conforma de petits fragments pictòrics. Extractes d’obres més conegudes on podreu descobrir, en paraules d’Eduard Arranz-Bravo, quelcom més personal.  Comença així:

Eduard Arranz-Bravo: “Tota la meva pintura és un autoretrat”

[…]

Bernat Puidollers: És també els anys en què comences a col·laborar amb escriptors com en Francesc Parcerisas…

Eduard Arranz-Bravo: Amb en Francesc hem fet molts llibres. Des de l’any 1964 fins no fa massa que vam fer un llibre conjunt amb gravats des de la Fundació Arranz-Bravo. Hem fet llibres de bibliòfil molt bonics.

B.P.: Com comença aquesta relació?

E.A.B.: Ens vam conèixer de molt joves a través dels germans Sobrer. L’un era pintor i l’altre poeta. Els coneixia molt i, a través d’ells, vaig entrar en contacte amb en Parcerisas, que era amic íntim del poeta. Vam fer tota una sèrie de treballs que han continuat fins ara. Sempre m’ha agradat col·laborar amb escriptors, pintors, cineastes…mil coses!

bernat-puidollers-arranz-bravo-foto-de-laisa-serch

Foto de Laia Serch per la Revista Núvol

B.P.: Per què aquest interès a col·laborar amb altres artistes?

E.A.B.: Perquè tot és enriquidor i per tant és positiu. A més sempre he volgut sortir de l’àmbit del quadre convencional de cavallet i taller. Per això he fet happenings, he pintat edificis, vestits… També faig molta escultura i, si me n’encarreguessin, faria molt més gravat. L’escultura i la pintura es ven molt a l’estranger però, en canvi, tenen menys interès per l’obra gràfica.

B.P.: Una altra obra en col·laboració és la fàbrica Tipel de Parets del Vallès. Com sorgeix un projecte d’aquesta mena?

E.A.B.: L’Isidor Prenafeta era company de classe a Belles Arts. Tot i que va deixar la carrera, va omplir el seu interès per l’art com a col·leccionista, especialment de la meva obra. Arran d’això ens va demanar, a en Rafael Bartolozzi i a mi, que li féssim un mural per a l’entrada de la fàbrica de Parets del Vallès. Un muralet de quatre metres… La nostra proposta va ser pintar tota la fàbrica. Va ser una gran experiència i una gran oportunitat. La sort de trobar una persona prou boja per tirar-ho endavant. Un altre fabricant no ho hagués fet mai això. Avui en dia aquests personatges no els veig a Catalunya.

Fàbrica-Tipel-Parets-del-Vallès-jpg-1024x768.jpg

Mural d’Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi a la fàbrica Tipel de Parets del Vallès – 1968

Tot això anava lligat als moviments joves de què et parlava abans. Va ser una cosa insòlita en aquell moment i va tenir molt de ressò. Fins i tot la xemeneia havia de ser erèctil, s’havia d’aixecar amb el fum, encara que finalment per motius tècnics no va poder ser. Ho vam pintar absolutament tot. Totes les parets i, fins i tot, —això molta gent no ho sap— vam pintar les màquines de l’interior de la fàbrica. Va ser una experiència molt bonica.

Un dels miracles d’aquella fàbrica és que els diumenges els obrers hi portaven els seus fills per ensenyar-los on treballaven, amb una mena d’orgull. I això que l’obrer mai torna al lloc de tortura! Això t’omple de satisfacció.

B.P.: També a finals de la dècada dels setanta pintes una sèrie titulada Los visitantes.

E.A.B.: Sí. Això va ser a Tarragona, a Vespella. La meva estada allà va ser molt important. La llum del Camp de Tarragona va influir molt la meva obra. La sèrie Los visitantes surt de la gent que venia a casa. La meva intenció era crear un símbol al voltant de totes les persones que passaven per casa: Pepo Sol, un dels principals impulsors dels Jocs Olímpics del 92, Mariano de la Cruz, psiquiatre, etc. Venia molta gent a Tarragona. Era el moment en què sortíem als diaris i televisions gairebé cada dia… Després de marxar de Tarragona i anar a Cadaqués, tot això va anar de baixa… Aquestes obres van anar a petar a una exposició a Alemanya. Però no va agradar. És clar, qui compra un retrat tan esbojarrat d’altra gent per penjar-se’l a casa?

visitants-ton-i-pepo-sol-1976-visitantes-ton-y-p

Eduard Arranz-Bravo Visitantes Ton i Pepo Sol, 1976 Oli sobre tela, 200 x 160 cm

B.P.: Quan comencen aquestes relacions internacionals?

E.A.B.: Als anys setanta ja vaig començar a exposar a fora d’Espanya. El món artístic català se’m feia petit o Catalunya no m’estimava, no ho sé… Però vaig sentir la necessitat d’anar a fora. Quan estava a Tarragona, a Vespella de Gaià, ja havia començat amb les relacions internacionals però la meva relació forta amb Alemanya i els Estats Units va començar durant els anys vuitanta, quan estava a Cadaqués. Amb els anys això ha anat creixent: he exposat a Xangai, Moscú, Londres, moltes ciutats d’arreu del món.

B.P.: Quina diferència veus entre el món artístic d’aquí i el de fora?

E.A.B.: Aquí tenim grans artistes, tremendament interessants, i n’hi ha un fotimer, però el propi país els ofega. No els dóna menjar, així de clar. I l’art necessita tranquil·litat. Necessita que no hagis de pensar: “què menjaré aquesta setmana?”. Pocs ho poden fer, amb l’excepció de Plensa i alguns altres. Però Plensa s’ha fet empresari. Cadascú fa el que vol o el que pot però rarament un català té al seu país la difusió i l’amor que necessita. (Aleshores gira el cap i, assenyalant amb el dit un dibuix emmarcat i penjat a l’escala que condueix a la sortida, ens diu: “Mira, aquí tinc un Plensa: l’únic que va vendre a la galeria Maeght quan estava oberta”.)

B.P.: Fa un moment em parlaves de Cadaqués. Com era el Cadaqués que vas conèixer?

E.A.B.: Tinc un estudi fantàstic a Cadaqués des de l’any 1973. Però no hi vaig mai perquè s’han carregat el poble. Allà, a través de la galeria de Franco Bombelli començo a connectar amb el món exterior.

El Cadaqués d’aleshores no té res a veure amb el d’ara. No hi havia ni aigua dolça fins a l’any 1975. La carretera era d’un únic carril. Havies de tocar la botzina abans de passar per veure si venia algun cotxe. Trigàvem entre quatre i cinc hores per arribar-hi des de Barcelona. Imagina-t’ho! Era un món a part. Era com una illa! Encara que això, en certa mesura, encara ho és. Tenia el condicionant que era un dels llocs més bonics de Catalunya. Ara ja no. Ara està destrossat i carregat de turistes.

100-La Taula de Cadaqués (pintura sobre fusta, 90x140x84cm) 1992.jpg

Eduard Arranz-Bravo La Taula de Cadaqués, 1992 Pintura sobre fusta, 90x140x84cm

Però els quatre bojos que hi anàvem, Marcel Duchamp, Richard Hamilton, etc., tots ens coneixíem. Teníem tot el poble per a nosaltres, gairebé. Era un lloc d’intercanvi cultural. El Bombelli hi tenia una galeria on vaig exposar onze vegades! Ràfols Casamada quatre o cinc vegades, Joan Ponç, també, Richard Hamilton… Els quatre pintors que vivíem per allà. També hi havia l’inefable Dalí que hi portava gent internacional…

Era un moment maquíssim, esplèndid. Hi havia vint-i-dues galeries d’art. Ara, “baretos” els que vulguis, crec que n’hi ha 127, i de galeries ben poques. Culturalment era molt interessant. Aquell poblet que no tenia ni mil habitants a l’hivern, culturalment, era molt ric. Hi vaig viure fins a l’any 1992, que vaig decidir tornar a Barcelona, quan em vaig fer construir aquesta casa a Vallvidrera. Sempre he mantingut contacte amb Vallvidrera. Hi havia tingut una casa de jove que encara mantinc. Mai he tingut pis a Barcelona. Només durant un temps vaig tenir llogat un pis a la Via Laietana per tenir-hi l’estudi mentre em feia construir aquesta casa.

Part d’aquest text és un fragment publicat a la revista digital Núvol. Podeu llegir la revista completa aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: