“El llenguatge ens ensenya a entendre el món” per Bernat Puigdollers

24 oct

L’escola La Carpa de L’Hospitalet participa en una proposta educativa de l’artista Artur Muñoz.

“El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas, había que señalarlas con el dedo.” Gabriel García Márquez

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

Les Lletres entren a l’escola. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

 

El llenguatge ens ensenya a entendre el món. Les paraules concreten i centren la naturalesa etèria i indefinida de les coses. Arribem al món ben buits per omplir-nos de tot. No en sabem absolutament res i ho acceptem sense angoixa. Tot ens sembla nou. Ens deixem endur pel lent fluir del viure. Ens servim del gest i el so per dir el saber de l’experiència, el coneixement del tacte, de la mirada, l’olor i el gust. Ens afanyem a conèixer, a reconèixer, a endinsar-nos en l’enigma infinit, ocult en cada cosa, en cada gest, en cada moment. Amarar-nos de tot i omplir-nos de tot amb l’experiència de cada dia. Omplir-nos avessar per procurar explicar allò que creiem comprendre. Ens expressem sense saber com fer-ho amb una espontània necessitat: dir per ser. A poc a poc, aprenem a articular amb un llenguatge après intuïtivament les primeres paraules. Se’ns obre davant els ulls un nou món d’infinites possibilitats. Però caiem en el parany. Ningú ens ho havia dit en néixer: el llenguatge ens eixampla però alhora ens oprimeix. El nostre món pren forma però perd profunditat.

Arribats aquí se’ns fan present —és gairebé impossible no fer-ho— la ja cèlebre frase de Ludwig Wittgenstein: “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. El llenguatge concreta, fixa i completa el coneixement de la realitat. Com més ampli és el nostre lèxic més àmplia és la nostra concepció del món.

Des de ben petits ens ensenyen com hem d’obrar. De quina manera hem de percebre la realitat. Primer a casa, acompanyats dels nostres pares, després a l’escola. Ens ordenen i defineixen tot allò que havíem ordenat i definit. El paper de l’escola és, doncs, fonamental. Condiciona l’esdevenir de la nostra existència. Ens dóna les eines que ens permeten ser partícips del joc de la vida. Jugant aprenem a viure.

És evident i lloable la tasca que els professors duen a terme cada dia a les escoles. Tanmateix caldria aturar-se a pensar en el programa educatiu impartit a les aules. Què hi vénen a fer els nens a les aules? Realment els són útils per a la vida real els coneixements que hi adquireixen? Els mètodes pedagògics són els indicats per fer aflorar tot el seu potencial? La jerarquia entre les diferents branques del coneixement és adequada? El llistat de preguntes és llarg i el debat infinit. No cal respondre, encara. Tan sols cal reflexionar-hi, qüestionar, qüestionar-se.

He tingut l’oportunitat de conversar llargament amb Artur Muñoz, ideòleg i artífex de les accions desenvolupades a l’escola La Carpa de l’Hospitalet. La seva sensibilitat pels temes artístics —és a dir per allò més subtil i essencial de la vida— conjuminada amb el seu interès per l’educació i la pedagogia l’han dut a reflexionar a bastament sobre el paper de les arts en el procés educatiu i formatiu. No hem d’oblidar que Muñoz també és artista i que un artista no deixa mai d’aprendre, de créixer, de preguntar-se i interpel·lar l’inconegut.

Apropa't a l'art. Fundació arranz-Bravo. Artur Muñoz

Per altra banda, fa anys que dirigeix el servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. L’acompanya en aquesta aventura l’historiador i crític d’art Albert Mercadé, director de la Fundació. Conscients de les mancances que pateix l’ensenyament artístic i l’educació de la sensibilitat estètica a les escoles van engegar el projecte Apropa’t a l’art. Es tracta d’un programa educatiu singular. Vol incidir directament en els punts més sensibles i vitals del sistema educatiu actual i conscienciar el professorat. D’aquesta manera procuren que l’impacte del projecte no es limiti tan sols a una sola generació d’alumnes.

Aquesta és una de les virtuts del projecte que veu l’art com un camí a través del qual endinsar-se a la descoberta del món, una via de civilització i educació molt més útil del que sovint es presumeix. Es tracta d’un projecte molt ambiciós i que, com la majoria de coses que valen la pena, necessita temps. És una carrera de fons. No en veurem els resultats reals fins anys a venir. Tanmateix, la resposta rebuda i els símptomes observats, anuncien bons auguris. El temps ens donarà la raó.

PRELUDI A L’OBRA D’ARTUR MUÑOZ

“Lo indecible me será dado solamente a través del lenguaje.” Clarice Lispector

Fa un moment em referia a les llargues converses mantingudes amb l’artista al llarg, durant i després del procés de gestació d’aquest projecte. Parant-m’hi a pensar, m’adono que, segurament, «per què?» és la frase més repetida durant els nostres interminables—però no per això menys interessants i constructius— dinars amb conversa. I és que, Artur Muñoz, seguint la màxima d’Artaud, no deixa d’encendre’s amb preguntes. S’ho qüestiona absolutament tot.

Però sempre amb l’espurna de la curiositat brillant als ulls. Té alguna cosa d’infant extasiat que el fa estar alerta a tot el que l’envolta. Però si bé és actiu i nerviós, quan crea, s’asserena. La seva obra és una obra de silencis eloqüents, allunyada d’estridències, precisament per propiciar la reflexió. Com deia Leonardo da Vinci, si grida nonè vera scienza. Tot és a l’indret on ha de ser, calculadament mil·limetrat. Tanmateix no resulta freda ni tampoc concreta. La seva obra evoca més que no afirma. Treballa just al límit on tot es concreta i tot es dispersa.

PARAULES QUE GOTEGEN SOBRE ELS NOSTRES CAPS. Rastres de Grafit per a totes les aules a totes les taules

Avesat a treballar reflexionant sobre el paper del llenguatge en l’art contemporani, estudia com el llenguatge pot interaccionar i influir en la seva percepció. Defensa que es pot complementar i explicaruna peça sense anul·lar l’experiència estètica. És per això que ha escollit el llenguatge, la lletra, la paraula escrita, com a vehicle de totes les experiències que ha proposat per a l’escola “La Carpa”. Acció, art, coneixement, grafia i llenguatge es fusionen en una reflexió de fets sobre l’escola i el seu paper, sobre el llenguatge i l’art, sobre el nostre món i el món de les idees. Muñoz vol transmetre el seu esperit generador de preguntes als alumnes de l’escola. No en va ha col·locat les seves obres als corredors, damunt les portes, als murs que delimiten les escales. És alhora un cant i un crit. Per una banda enalteix les virtuts de l’escola i el procés d’aprenentatge però per l’altra crida i acusa, sense concessions.

L’artista aplica amb aquestes intervencions algunes de les vessants més meravelloses i fonamentals del fet artístic: el caràcter qüestionador i el civilitzador. L’art ens obliga a pensar, a reflexionar, a preguntar-nos per allò que no sabem respondre i alhora ens ajuda a ser a millors. Ens ajuda a entendre el món, a comprendre’ns també a nosaltres, a ordenar i a ordenar-nos, de la mateixa manera que les paraules ens permeten ordenar i comprendre el nostre món. Artur Muñoz ha comprès l’estranya similitud que l’art comparteix amb la pròpia vida

És conscient que l’art —al cap i a la fi una via de coneixement— ens dóna ales per a ser lliures. I és conscient també que l’escola no sempre és un bon cel per aprendre volar.

RASTRES DE GRAFIT PER TOTES LES AULES A TOTES LES TAULES

Paraules. Rastres de grafit per totes les aules a totes les taules. Artur Muñoz Hospitalet

L’aprenentatge de l’home acostuma a passar per tres etapes. En la primera aprèn les respostes correctes. En la segona, a fer preguntes. En la tercera i última, quines preguntes val realment la pena plantejar.

La vida és aprenentatge: aprenent madurem i madurant aprenem. Any rere any el nostre coneixement es complementa i es fa cada cop més complex. Des del balbotejar d’unes paraules fins l’elaboració de raonaments. Gradualment ascendim per la via del coneixement cap a la plenitud. De la mateixa manera, Artur Muñoz ens planteja amb les seves accions un camí gradual, acord amb el creixement dels alumnes de l’escola La Carpa. Un total de 581 alumnes han participat en un dels projectes més ambiciosos promoguts fins a dia d’avui pel servei educatiu de la Fundació Arranz Bravo. Muñoz ha identificat les necessitats pedagògiques de cada cicle i ha ideat les accions que ha trobat més adients per a satisfer-les.

No ha pretès realitzar una obra decorativa per embellir els espais de les escoles. Ha volgut anar més enllà. Seguint la línia de Santiago Sierra i altres artistes ha volgut implicar els alumnes en el procés creatiu i de realització de l’obra. Nou intervencions que els introdueixen al món i els alliberen el “jo”.
La paraula: element vehiculador de tota ensenyança. La paraula: element transversal de totes aquestes intervencions. Una paraula pot ser alhora una carícia i un cop de puny. De la mateixa manera,

Artur Muñoz ens amanyaga i ens trasbalsa. Ens fa reflexionar sobre la importància de l’educació de qualitat, i sobre la utilitat que podria tenir el fet artístic en el procés educatiu. No l’ensenyament entès com un moment d’esbarjo, com un joc. L’art és quelcom més que embrutar papers i tacar les bates. És molt més que embellir les aules i decorar passadissos. L’art ens ensenya a ser lliures, l’art ens qüestiona, l’art permet conèixer i conèixer-nos, l’art ens fa créixer. L’art ens permet creuar la frontera que ens limita i ens apropa al món ocult rere l’aparença del món. L’art a les escoles forma persones més lliures, més riques, més fortes, l’art els dóna eines per afrontar la vida. Només cal fer un pas, creure fermament amb la força de l’art i la cultura, per aconseguir-ho. En serem capaços?

Bernat Puidgollers
Historiador i crític d’art 1

1 In the best days of art there were no art-critics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: