Obra del mes: La banyera

10 des

Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto
in una smorfia il singhiozzo e ‘l dolor.[1]

Ruggero Leoncavallo

 

bañera

Procurem d’escapar de la mortalla del temps que ens contrau i ens atrapa. Però sovint l’existència és com despertar-se de sobte dins un taüt. Ens sentim vius però ens sentim presos. Ens sentim al límit del ser i el no ser. Ens sentim un tot que no podrà ser mai complet. Presos de mans i peus no sabríem dir quina és la manera d’alliberar-nos.

L’home, empresonat, prova de sortir d’una gran banyera, contorsionant-se, batallant amb la mortalla blanca estampada que el cobreix. Com una crisalida, ocult rere la tela del seu capoll, habita i batalla per viure, amb la necessitat d’alliberar-se per poder ser. De la mateixa manera, Arranz Bravo, oculta rere l’aparent caràcter festiu de les seves obres d’aquest període el veritable rerefons obscur i amarg que habita dins seu. Rere els colors vius, les formes avocadores, hi afloren, si es mira amb atenció, els diàlegs més íntims d’un home davant la pròpia existència.

Durant la dècada dels seixanta anà formant un estil propi que es concreta durant la dècada dels setanta. El cromatisme s’apaga, les temàtiques són cada cop més crues i fosques, reflex d’unes vivències sentides i complexes. El dramatisme i la severitat s’accentuen entre el lirisme i la cruesa més visceral. A poc a poc, ens mostra el seu jo més íntim. Durant els anys següents, la seva obra es caracteritza per una presència més gran del negre. S’allunya de l’aparença festiva i desenfadada per mostrar-se nu en la seva obra.

En aquesta obra, però, encara es manté la ironia i el dinamisme. Damunt un fons reglat i estàtic, s’hi superposa la figura i la gran banyera en ple moviment. Les formes serpentejants i la minuciositat d’alguns detalls es contraposen a la simplicitat de la composició i de les superfícies planes, resoltes amb delicadesa utilitzant una paleta cromàtica força reduïda. Davant un entorn immutable l’home, en constant canvi, prova de trobar el seu lloc.

No hi ha possibilitat d’aturar-se. El temps no s’atura i l’obra ha de continuar. Com en l’òpera de Leoncavallo, malgrat les contradiccions i adversitats, cal sortir a escena i actuar: Recitar! Mentre preso dal delirio, non so più quel che dico, e quel che faccio! Eppur è d’uopo, sforzati.[2] L’espectacle ha de continuar. Car, aquest cop encara, la comedia non e finita!

 

[1] Transforma en bromes l’angoixa i el plor, en una ganyota els gemecs i el dolor.

[2] Actuar! Mentre sóc pres del deliri, ja no sé el que em dic ni el que faig! I tanmateix és necessari…Esforça’t!

Bernat Puigdollers

@bpuigdo

Download

[CAT]La Banyera

[CAST] La bañera

[ENGLISH]The Bath

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: