L’obra del mes de març: Olímpiques (1967)

13 abr

ImagenLa dècada dels seixanta esdevingué un punt d’inflexió en l’obra d’Arranz Bravo. Deixava enrere  el  lirisme  poètic  dels  seus  inicis  per  donar  pas  a  una  nova  visió  de  la  realitat, basada en el cos humà i la seva deconstrucció. Olímpiques (1967) n’és un bon exemple que  assenta  les  bases  d’un  estil  propi  i  inconfusible.  Com  digué  Corredor ­Matheos, sempre  sensible  a  tantes  coses:  Los  cambios  profundos  van  siempre  precedidos  de momentos  especialmente  líricos.  ¿Signo  de  indecisión  cuando  se  intuye  que  algo especialmente profundo va a cambiar? […] El lirismo del año anterior se ha transformado en  algo  visiblemente  vigoroso;  se  acentúa  esa  fuerza  que  emerge  de  las  figuras,  las cuales  son  macizas,  y  a  pesar  de  los  jirones  y  la  fragmentación,  y  cómo  contraste, compactas, sólidas.

I aquesta obra és ben bé això, la compactació, la solidesa, la fixació d’un món en fuga. La  nuesa  del  cos  femení,  retallada  enmig  la  immensitat  del  blau,  la  nuesa  dels  peus buscant  l’equilibri  en  l’obscuritat  d’un  entorn  dinàmic… És  l’intent  de  captar  la  veritable aparença d’una realitat oculta rere la realitat aparent, de captar la realitat etèria d’un món on  tot  s’escapa:  l’instant  fuig,  la  vida  passa,  i  el  cos  s’esvaeix.  El  requadre  blau,  fuig deixant nit al seu darrere davant un cos també en procés de fuga, intentant trencar els límits de la propia existència.

Les  obres  d’aquesta  època  són  sintètiques,  precises,  intenses,  delimitades.  Són  la reproducció del dinamisme de la vida en la quietud de la tela. La seva obra evoluciona en un  llenguatge  més  contundent  i  directe. El  cos,  sempre  present,  pren  una  importància cada cop més gran, situat sovint en un primer pla, l’atmosfera de l’obra esdevé gairebé abstracte,  precisa,  sense  deixar  lloc  a  fabulacions. L’artista  s’enfronta  a  la  cruesa  del viure amb la seves úniques armes: pintura, tela i pinzells.

Bernat Puigdollers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: