Descobrint PISA. (Primera part).

24 Feb

Una breu aproximació a l’informe, fonamentada en una experiència del curs «Apropa’t a l’Art».

Per David Roca.Imagen

Sempre que l’agenda m’ho permet, assisteixo d’espectador a les sessions dels «Apropa’t a l’Art» que aquest any acadèmic realitza el professorat del centre d’educació infantil i primària «Santiago Ramón y Cajal»1. Aquest és un curs de formació del departament educatiu de la Fundació Arranz-Bravo, un projecte que comença a acumular una certa trajectòria i una valuosa experiència en ser el tercer any que es porta a terme. El principal objectiu que vol assolir és el reforç de la formació artística del professorat que el realitza. Això hauria de permetre que docents especialitzats en diferents disciplines poguessin incorporar-la com a recurs didàctic que permetés assolir amb una certa transversalitat els objectius formatius de l’assignatura impartida.

El curs es troba dividit en dues grans unitats formatives. La primera part presenta un conjunt de coneixements relacionats amb la història de l’art i del disseny, així com un conjunt d’estratègies que permeten encarar satisfactòriament diferents projectes relacionats amb aquest camp educatiu. La segona part del programa pretén consolidar aquest aprenentatge mitjançant la definició i execució d’un projecte per al centre. En ser el professorat l’encarregat de decidir-ne el contingut, això permet que els «Apropa’t a l’Art» siguin projectes molt diferents entre ells, adaptats als interessos i necessitats de cadascun dels centres educatius on es du a terme.

Fa tot just unes setmanes que el professorat del «Ramón y Cajal» va enllestir la primera unitat del programa de formació. Aquestes sessions, de naturalesa teòrica, permeten que es presentin múltiples qüestions a debatre a mesura que avança el temari previst. Per la quantitat i complexitat d’alguns dels temes tractats, és comprensible que es reprengui el rumb de la sessió sense haver-los desenvolupat completament. Aquesta situació, lluny de ser perjudicial, permet que els assistents tinguin l’oportunitat de desenvolupar-los de manera autònoma.

Són temes que ja hem identificat com a complexos i que generalment són imbuïts d’un cert caràcter transversal. Al meu parer, això aproxima les sessions dels «Apropa’t a l’Art» a les d’un màster universitari, en els quals els assistents tenen l’oportunitat d’aprendre tant del que s’hi diu com d’allò que només s’esmenta a l’aula. Aquesta situació és evident en els programes de màster, però també pot esdevenir-se en els graus universitaris, sobretot als darrers cursos. Amb tota probabilitat, això és degut a múltiples factors, però em limitaré a apuntar aquells que considero que són més significatius per entendre-ho: (1) La major autonomia dels estudiants, tant pel que fa a la possessió de les competències necessàries per a realitzar un treball de recerca autònom i profund, com –sobretot– una major responsabilitat respecte el seu aprenentatge. No convé menystenir que (2) els màsters sovint comporten una diversitat de perfils curriculars entre els estudiants, que difícilment es presenten en estudis previs. Això facilita la presència de temes transversals que sovint no poden aprofundir-se perquè el professor vol prioritzar el temps disponible segons els objectius fixats per a l’assignatura.

En el transcurs de la darrera sessió a la qual vaig assistir, varen aparèixer diferents temes i vaig quedar força interessat per un d’ells: els resultats del recent informe PISA. Això era degut, en gran part, pel fet de prendre consciència que disposava de poca informació, situació que podria arribar a comportar l’adopció d’una posició acrítica. Ja sigui mitjançant la filiació a una opinió generalitzada o identificant-me amb la contrària pel simple fet de no sentir-me hostatge del «mainstream».

M’aventuro a creure que, degut a l’impacte informatiu que genera PISA, molts de nosaltres contem amb una idea generalitzada d’ell. Sabem que és un ambiciós projecte d’investigació promogut per l’OCDE i que es duu a terme cada tres anys. L’objecte d’estudi són els estudiants de secundària dels estats integrants, tot i que es permet la participació del conjunt d’estats no-integrants. Pel que a mi respecta, també podia afegir un important prejudici sobre els exàmens proposats per PISA: intuïa que les activitats que les integraven implicarien objectius molt allunyats d’una autèntica competència en els tres camps d’investigació (llengua, matemàtiques i ciències).

Analitzar una reduïda mostra de les proves proposades va ser per a mi una agradable sorpresa. Les activitats proposades per PISA, certament requereixen d’una utilització dinàmica i profunda de diferents recursos vinculats amb els entorns de coneixement analitzats. Amb tot, la impressió generada no era suficientment optimista com per a rebatre una de les crítiques més difoses respecte d’aquest model d’avaluació: en les proves vinculades a PISA la utilització de recursos i coneixements propis de l’educació secundària és molt reduïda i –el que resulta més important– no té una repercussió significativa en els resultats. Tot plegat fa que les proves recordin força les que trobem en un test d’intel·ligència convencional o els famosos psicotècnics que les empreses de grans dimensions acostumen a fer servir en la selecció de nou personal.

Podríem optar per defensar els criteris seleccionats i argumentar que en les memòries publicades per l’OCDE especifiquen clarament que PISA no pretén avaluar els sistemes educatius dels estats integrants i dels altres participants. Arribat a aquest punt, tot i que no estic capacitat per saber si la decisió de marginar el temari és adequada, com a mínim sembla coherent respecte als objectius de l’estudi.

Continuarà…

—————————————————————-

1. A través de la següent pàgina web (www.xtec.cat/ceip-santiagoramonycajal) podem obtenir diferents vies de contacte, així com altra informació relacionada amb el centre que pot ser del vostre interès.
2. He pogut contrastar amb diferents companys universitaris que és freqüent que aquells que accedeixen a un determinat màster mitjançant una trajectòria acadèmica poc freqüent, acostumen a monopolitzar part d’aquestes situacions, ja sigui perquè pretenen adequar el contingut de l’assignatura al seu camp d’estudi o com a reivindicació de la seva singularitat acadèmica.
3. Anglicisme que significa literalment «el corrent principal».
4.Acrònim corresponent a «Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic». A l’entrada corresponent de la Viquipèdia és definida com una organització internacional amb l’objectiu de coordinar les polítiques econòmiques i socials dels 34 estats integrants. L’OCDE és coneguda com «el club dels països rics» perquè entre tots sumen més del 80% del PIB mundial.
5. S’acostuma a argumentar que es poden resoldre més del 90% de les activitats proposades sense fer intervenir cap coneixement associat amb el currículum educatiu de l’educació secundària obligatòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: