L’obra guanyadora del mes de desembre: Autoretrat 4 (1984)

9 Gen
Obra del mes de desembre

Autoretrat 4 (1984)

Un autoretrat no és altra cosa que un exercici d’introspecció. És cert que tota obra d’art, independentment de la seva temàtica, si compleix el requisit de ser sincera, (existeix l’art sense sinceritat?) és en el fons un exercici d’introspecció, però en el cas de l’autoretrat s’estableix un diàleg directe entre l’artista i el seu propi jo. L’autoretrat permet a l’artista mirar-se fixament als ulls i interrogar-se a sí mateix, treure de dins les incerteses i les pors, tot allò que no li és grat.

L’autoretrat és una temàtica recorrent en l’obra d’Arranz-Bravo. Des dels seus incis en el camp de la pintura, a la dècada dels cinquanta, fins a l’actualitat s’ha autoretratat en més d’una ocasió. Primer subjecte a la tècnica apresa durant els anys d’estudi a l’Escola de Belles Arts. Més endavant, alliberat de la còpia i amb un estil propi, es retratà durant la dècada dels setanta realitzant obres properes a l’obra de Francis Bacon. El que ens ocupa, Autoretrat 4, data de 1984. A cavall entre la figuració i l’abstracció, és un reflex de l’escorça de l’artista, del seu rostre, però alhora és un retrat a cor obert on es fa visible allò que habitualment és invisible. La part dreta del quadre representa el seu rostre suspès en l’aire, serè, tranquil. La dreta, en canvi, és un entramat de línies fermes i concises que són reflex del món interior de l’artista. Una d’elles envolta el seu coll com el mocador roig que acostuma a dur, com si aquell mocador fos l’aglutinador dels dos móns de l’artista: el món aparent que tots coneixem i el seu món, únic i personal, que viu a les seves entranyes. Un món, aquest darrer, torturat i frenètic, intens i fins i tot violent, com les formes d’aquest quadre.

Molts artistes han conreat sovint aquesta temàtica. Des dels cèlebres autoretrats de Rembrandt, passant per Van Gogh i Picasso fins arribar a Bacon, Saura o Barceló. Però què els du a tots ells a retratar-se una vegada i  una altra? Potser el misteri de la propia existència? L’angoixa de no saber amb  certesa qui són? Potser la por de morir? Chi lo sa…?

 

Bernat Puigdollers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: