Menjar per pintura. Subasta solidària+Crònica inauguració Xavier Gonzalez Arnau.

30 mai

En el marc de l’exposició que presentem a la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet, fins el el 9 de juny, subastem l’obra pictòrica que va realitzar Xavier Gonzàlez el dia de la inauguració, amb finalitats benèfiques. Els diners que s’obtinguin anirien a parar al menjador social de Els Alps de L”Hospitalet, on cada dia van a buscar un plat calent víctimes de la societat: desnonats, arruinats, marginats, avis i àvies sols. Coneixeu el nostre compromís amb la pintura i l’home, i ara volem que sigui un vehicle per ajudar i estimar, que són les úniques forces humanes que ens treuran del pou en que ens hem ficat.

 

Crònica de la inauguració de Xavier Gonzàlez Arnau, per David Roca

Una hipnòtica intervenció artística dona el tret de sortida a l’exposició L’alegria del salt en la Fundació Arranz-Bravo. Entre la significativa assistència del públic, la presència de la pluja: Ni el mal temps d’una primavera revolta va poder impedir que la inauguració esdevingués un rotund èxit.

Translation  / Traducción

ENGLISH

CASTELLANO

Tots els assistents esperàvem que comencés la performance que se’ns havia anunciat per a inaugurar l’exposició de Xavier González Arnau. Mitjançant un breu i gens pretensiós discurs Gonzàlez donaria per començada una intervenció que es projectaria aproximadament trenta minuts en el temps. L’esmentat tècnic ajudant s’ocuparia d’enregistrar primers plans de l’artista, imatges que un equip informàtic s’encarregaria de projectar simultàniament en dues de les parets del recinte mitjançant sengles canons digitals. Aquesta intervenció magnificava els gestos d’un artista que esdevenia d’aquesta manera omnipresent com la música proposada pel Dj. No seria l’única intervenció en aquest sentit. Alguns dels assistents mitjançant diferents artefactes electrònics intentaven preservar l’essència d’un esdeveniment singular i irrepetible. La llum de les pantalles LCD de les càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils i tablets, generadores d’una significativa curiositat en molts altres contextos –sobretot pel que respecta a les dimensions i a la relativa novetat de les darreres– no podien competir amb la poderosa atracció del calaix horitzontal de metacrilat retroil·luminat sobre el qual intervenia l’artista. No és necessari que especifiqui que no parlo d’una qüestió merament quantitativa, en referència a la freda i poderosa il·luminació que oferien els fluorescents instal·lats en oposició a les limitacions inherents als petits ginys informàtics; sinó de la fascinació que despertava el procés de creació que s’estava gestant davant de tots nosaltres. Gestació d’un paisatge oníric que transmutava a cada gest decidit de Gonzàlez, amb cada nova capa de pintura, inspirat pels contagiosos ritmes musicals generats pel Dj Fra i utilitzant part del llenguatge, motius i símbols presents en el conjunt de l’obra presentada. Algun espectador –diversos en realitat– es va atrevir a insinuar quelcom semblant a un ball, contagiat per la música i la gestualitat rítmica de l’artista, conscient que el protegia la densa penombra en la que restàvem submergits i convençut alhora que la performance ens tenia necessàriament absorbits a tots per igual.

David Roca – L’Hospitalet de Llobregat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: