L’obra del mes d’abril: Home i camisa, 1981

6 mai

Des de 1971 i fins 1981 un camí tortuós i desenfadat delimitava una progressió no lineal d’Arranz-Bravo, una evolució amb forma de cercles concèntrics com resultat del fer i desfer, i també de refer, un art de necessitat vital originat des de l’estómac. Si la dècada dels anys setanta hi trobem abundància dels elements formals, a la darrera hi trobem, per contra,  simplicitat i una força contundent en la composició.

Un home representat d’escorç escruta una intensa mirada. Això és el que, a primer cop d’ull, podem copsar. Vesteix una camisa que prèn igual o major protagonisme que el mateix cap, el traç de l’anatomia humana és precís, amb un acurat treball d’ombres que dónen profunditat. La part de la “camisa”, que podria ser qualsevol altre element de indumentària, és la rauxa de formes i abstraccions. M’atreviria a dir que aquesta pren color i presència sense oblidar que es tracta d’un dibuix fet a llapis i tinta negra. Tot i semblar que hi ha moments de cert desvetllament figuratiu, el cert és que no s’hi acaba de desvincular mai del tot, i bé trobem peces com la de l’illa d’Eivissa (1962) i amb obres com la guanyadora del mes passat Riu Amer (1963).

L'obra del mes d'Abril a la Fundació Arranz-Bravo: Home i Camisa, 1981

En aquest sentit voldria fer menció d’una cita de Lluís Permanyer que ho defineix;

“Arranz-Bravo en té prou amb una línia finíssima voluptuosament ondulada i més o menys allargassada, per fer brollar damunt d’un full blanc la imatge d’un cos, la presència de l’ésser humà, els límits d’unes formes que es retallen amb claredat exquisida al bell mig de l’espai. Juga tan net o, millor dit, treballa amb tanta puresa que gairebé mai no ha de colorejar l’obra. “

Arranz-Bravo ha representat en un, com també ho van fer amb la seva obra Picasso i Dalí, els dos pols de tensió com hereu de la modernitat, l’ambigüitat que explica aquest anar i venir a la seva obra en particular, que és el que li dóna misteri i emoció a la pròpia existència. L’home és, per Arranz-Bravo, el punt central de la seva reflexió pictòrica.


per Georgina Parrilla

________________

PERMANYER, Lluís, Arranz-Bravo, Àmbit Serveis editorials, S.A., Barcelona, 1989.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: