L’obra del mes de febrer: Home, 1993

4 Mar

La dècada dels anys noranta és el temps de la intensa productivitat d’Arranz-Bravo. L’any 1990 exposa per primera vegada a Nova York (Galeria Ergane), tot i que la seva obra s’havia exhibit a l’estranger, és a partir d’aquest moment quan comença a exposar a nombroses ciutats amb projecció internacional; Bonn, Rio de Janeiro, Barcelona, Sevilla, Munich, Washington, Hong Kong,… sent  l’any 1997 l’inici de la seva relació amb Franklin Bowles Galleries, vincle que continua actiu. El proper 16 de març s’inaugura Energy Arranz Land Bravo, a la galeria de Nova York.

Les tres obres del concurs d’aquest mes de febrer s’enmarquen en aquesta dècada fecunda, la d’un Arranz- Bravo que escampa la seva obra arreu, que ultrapassa fronteres i oceans amb l’impuls que la mateixa dècada va significar. La Catalunya Olímpica, la transformació de la ciutat de Barcelona, aquest obrir-se al món és també una obertura de la seva obra.

Realitzades durant aquest període; 1992; Taula de Cadaqués, 1993; Home i 1997; Escenografia Del Bressol a la cadira passant pel Banc,  trobem un element comú entre elles, i és la pintura que surt del llenç. Arranz-Bravo s’expressa diferents suports que són des de objectes quotidians; la catifa, la batedora, la taula, fins a la creació d’una escenografia formada per una porta i plafons.

L’obra que ha aconseguit més vots per part de la nostra comunitat online ha estat Home,1993.  A diferència de house, el terme anglosaxó home fa referència a la llar, aquell indret particular i únic de cadascú. De la mateixa manera, Home d’Arranz-Bravo esdevé un objecte únic i irrepetible. Es tracta d’una catifa pintada amb la presència d’una  batedora, una de les poques obres de l’artista en què hi trobem incorporat a un objecte casolà.

La paleta cromàtica de la peça està restringida al groc i al negre, bicromatisme també de l’estri de cuina, tot i així veiem unes tímides pinzellades de blanc i vermell que entrellaçen el mapa imaginari del concepte a cavall entre la figuració i l’abstracció.

La peça és una mostra més de la varietat discursiva i polifacètica d’Arranz-Bravo,  una de les joies de la col·lecció de la Fundació a l’Hospitalet de Llobregat.

Per Georgina Parrilla

404813_523711314340499_35244650_n

The decade of nineties is a result of an intense productivity of Arranz-Bravo. In 1990 exhibited for first time in New York City (Ergane Gallery), althought his work had exhibited foreign countries it was since this moment when he had started to show in many cities with international projection: Bonn, Rio de Janeiro, Sevilla, Barcelona Munich, Washington, Honk Kong… and it was in 1997 when he commenced an important bond with Franklin Bowles Galleries, as it has been continuing, an exhibition called Energy Arranz Land Bravo is coming soon 16th march in the Gallery in NY.

Three pieces took part this month are in the context of this productive decade, one Arranz-Bravo who disseminate him work wherever, that it goes through borders and oceans with the same thrust it had meant. Olympiac Catalonia, the transformation and the opening of Barcelona, it was the same with his work.

Three ­­­pieces has been done in this mention period; 1992; Taula de  Cadaqués, 1993; Home, 1997; Escenografia “Del Bressol a la cadira passant pel Banc”, all of them we find a common element: the painting get out of canvas. Arranz-Bravo expresses in many supports; a rug, a beater, a table, and a creation of scene composed by a door and a keen of soffit.

The winner piece has been Home, 1993. The difference between House it’s the meaning in relation with the hearth, the particular place and unique of everyone. At same time, Home has been unrepetable and one-off object. It’s a painted rug with the presence of a beater, first time a daily object had been appeared in a work of the artist.

The colour palette is restricted for yellow and black, the beater has the same colours,  and  we can find white and red brush-stockes which interweave in an imaginary map in the middle of figuration and abstraction. The piece is a sample of variety of discursivity and polifacetic of Arranz-Bravo, one of the jewel of the collection of Arranz-Bravo Foundation.

By Georgina Parrilla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: