Arranz-Bravo: proliferació literària

4 des

La Fundació Arranz-Bravo va presentar “Arranz-Bravo i els llibres”. Paral·lelament, la biblioteca del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala va inaugurar la nova secció d’art dedicada a l’artista en motiu de la donació de bona part del seu fons bibliogràfic.

La mostra compila una cinquantena d’il·lustracions de llibres que abarquen bona part de la seva trajectòria  fruit de diferents col·laboracions amb Francesc Parcerisas, Rafael Santos Torroella, Baltasar Porcel, Camilo José Cela i George Orwell, entre d’altres.

Creador de llibres d’artista és una més de les facetes d’Arranz-Bravo, pràctica amb la que es va iniciar des dels anys seixanta com a resultat d’un fructífer treball en comú entre literats i marxants. Amb la premisa per il·lustrar la bona narrativa, Arranz-Bravo va trobar un lloc a la conjuntura cultural i plàstica que gaudia el gravat. Tècnica que s’havia forjat entre els referents d’una època en què les edicions acurades de bibliòfil afloraven a la ciutat de Barcelona.

L’impuls i vincle d’unió va ser la Sala Gaspar que va apostar per joves artistes de Belles Arts i va esdevenir la gran promotora de les seves publicacions; Més Plec (1967) en col·laboració amb l’historiador de l’art i professor Rafael Santos Torroella i Francesc Parcerisas, Dibuix-Dibuix (1968); junt amb Bartolozzi, text de Parcerisas, Robert Llimós i Gerard Sala, De toros de muerte, rito y juego, Antonio Ordoñez (1970), Homes que es banyen (1970) el qual se li va concedir el Premi Carles Riba a Parcerisas i Granollers fulla baixa (1973). La Galeria Cadaqués va tenir un paper important en la producció  Libreto-to (1976) en què hi van col·laborar Francesc Parcerisas, Robert Llimós i Gerard Sala, o 7 días (1989).

El bagatge i influència que havia tingut a la Sala Gaspar es va materialitzar anys més tard amb una producció estretament vinculada a la fundació Círculo de Lectores, editorial amb què l’artista va establir la major part de la seu treball il·lustrat. Mortal i Rosa (1967) de Francisco Umbral, El príncipe destronado de Miguel Delibes, Zorba el griego de Nikos Kazantzakis; Cristo versus Arizona de Camilo José Cela, o Homenatge a Catalunya de George Orwell.

De la mateixa manera que la sala de Joan Gaspar havia estat el vincle d’unió, Francesc Parcerisas va ser amb qui va col·laborar en el sí de la galeria i l’editorial. Com Miquel-Àngel Codes fa menció al catàleg de la mostra “és evident que Parcerisas va trobar en els visions plàstiques d’Arranz-Bravo el lloc ideal perquè els seus textos campessin més estimulants que mai. “

 

Altres col·laboracions amb el pintor Joan Ponç (1973)  aleshores amb Bartolozzi i amb el fotògraf Xavier Guardans, i d’altres de més personals; Natalia, Sonetos del amor oscuro de Federico García Lorca, o Model, són algunes de les peçes visuals que s’exposen a la mostra de la Fundació “de l’artista més prolífic de les arts plàstiques catalanes” segons el seu director artístic, Albert Mercadé.

 

Un nou espai d’art de la Biblioteca Tecla Sala

A la Biblioteca del Centre Metropolità Tecla Sala es va inaugurar, paral·lelament, el centre de documentació i investigació dedicat a Arranz-Bravo. Amb la donació per part de l’artista d’una cinquantena de catàlegs i monografies amb autories de crítics d’art i periodistes culturals com José Corredor-Matheos, Cesáreo Rodríguez Aguilera i Lluís Permanyer.

D’aquesta manera, la biblioteca Tecla Sala ha ampliat el seu Fons d’Art Contemporani espanyol, integrat ara 4.500 llibres d’art contemporani.

Per Georgina Parrilla

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: