Arranz-Bravo. Després del dibuix

5 Feb

per defecte 2016-02-05 a les 13.13.47

Si hi ha una disciplina autònoma que ha sobreviscut a la iconoclàstia postmoderna aquesta és el dibuix. Pel camí han quedat desubicades altres arts històriques, però en canvi el dibuix, el disegno, segueix essent un art vigent i interpel·lador. Aquesta realitat també és aplicable a l’art d’Eduard Arranz-Bravo. El nostre artista ha passat per diferents etapes i actituds artístiques: des de l’art poètic dels primers seixanta a l’art més experimental i compromès dels setanta, o el més simbòlic monumental de l’actualitat. I en totes elles el dibuix s’ha mantingut com el seu recurs artístic més preuat i lleial. Segueix sent el “trampolí de l’art”, el laboratori íntim d’experimentació utòpica imprescindible per poder alçar, ulteriorment, la gran metàfora artística.
L’exposició Arranz-Bravo. El dibuix en acció, vol revisar els usos, les tècniques i modalitats emprades pel nostre artista des dels inicis de la seva trajectòria, en una selecció que aplega peces escollides provinents dels fons de la Fundació Arranz-Bravo, dibuixos procedents de la col·lecció del Museu de L’Hospitalet, carpetes inèdites d’obra sobre paper provinents de la col·lecció Monteiro Soares del Brasil i, finalment, obra sobre paper contemporània realitzada per Arranz-Bravo per a l’ocasió. Tota una simfonia d’obra sobre paper que pretén emplaçar a Arranz-Bravo al lloc que per molts crítics i historiadors li correspon, com a un dels grans dibuixants vius de l’art contemporani català.

Arranz-Bravo és un virtuós del dibuix, fet que no suposa cap mèrit ni avantatge en el nostre temps artístic. És més aviat una rèmora que l’artista intenta negar en cada traçada. Durant la seva formació escolar i universitària demostrà amb escreix la seva capacitat de captar amb mimetisme la realitat que l’envoltava, però també les seves primeres obres demostren la necessitat de rebatre aquest do. Més aviat, les seves creacions íntimes són un dibuix després del dibuix: un intent per tornar al gest ingenu i innocent de l’infant que amb només 10 anys va ser capaç de traçar la primera obra que cronològicament conservem a la col·lecció de la Fundació: El Tatano. Que el dibuix va ser el protagonista del seu debut artístic ho demostra la portada del primer catàleg sobre Arranz-Bravo que va escriure Baltasar Porcel el 1966, i també el premi de dibuix Ynglada-Guillot del 1968 que Arranz-Bravo guanyà i que es conserva als fons del MNAC. Després arriba el temps fecund d’experimentació de finals dels seixanta: és el moment de la fàbrica Tipel, de la Sala Gaspar, del tàndem amb Bartolozzi, dels happenings, d’Eivissa i les desfilades de la confusió a Granollers.

Però les carpetes de 1968 localitzades a la col·lecció Monteiro Soares del Brasil130 obres sobre paper entre dibuixos, aquarel·les i gravats– demostren que la subversió plàstica que Arranz-Bravo estava portant al carrer, naixia del treball diari i la introspecció de taller. En ells percebem la seva obsessió per a la figura humana i el seu ànim de portar en un estadi inexplorat les primeres experimentacions biomòrfiques de Pablo Picasso o les fabulacions oníriques i punxants de Joan Miró.
I és clar, el dibuix en acció. Ja sabem que per Arranz-Bravo l’art és una disciplina gimnàstica. Però també l’ha fet servir d’una manera nòmada, especialment durant els seus anys de més frenesí experimental. A l’exposició en són prova dos projectes: els esbossos de la Tauromàquia (projecte amb Rafael Bartolozzi que té com origen acompanyar al torero Antonio Ordóñez a moltes de les places espanyoles i que s’exposà a l’Spanish Institute de Nova York), i el projecte Zahara-22 amb Xavier Guardans, que realitzaren en un viatge a Zahara de la Sierra. Arranz-Bravo. El dibuix en acció és una de les exposicions més complexes que hem realitzat a la Fundació des dels seus inicis el 2009 perquè és la que ha comptat amb més sinèrgies i col·laboracions.

En primer lloc volem fer especial menció d’agraïment a la família Monteiro Soares per la seva generositat filantròpica alhora d’exposar i emmarcar les 130 obres sobre paper que s’exposen en aquesta mostra i que s’han editat en un altre catàleg, en una edició especial. En segon lloc, al Museu de L’Hospitalet i al seu director, Josep Maria Solias, per haver-nos deixat els dibuixos matriu de L’Acollidora i El Pont de la Llibertat, i acabar d’il·lustrar així la bonica història d’entusiasme i treball conjunt entre la ciutat i l’artista. I finalment, com sempre, a l’Ajuntament de L’Hospitalet,a la Generalitat de Catalunya i a tots els col·leccionistes d’Arranz-Bravo que any rere any ens donen suport a la Fundació, precisament per poder preparar exposicions de l’envergadura i qualitat com la que hem volgut presentar-vos. A tots ells, moltes gràcies.

Albert Mercadé
Director artístic de la Fundació Arranz Bravo

 

Arxius descarregables:

ArranzBravo. Dibuijo en acción

ArranzBravo After drawing

 

Obra del mes: La banyera

10 Dec

Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto
in una smorfia il singhiozzo e ‘l dolor.[1]

Ruggero Leoncavallo

 

bañera

Procurem d’escapar de la mortalla del temps que ens contrau i ens atrapa. Però sovint l’existència és com despertar-se de sobte dins un taüt. Ens sentim vius però ens sentim presos. Ens sentim al límit del ser i el no ser. Ens sentim un tot que no podrà ser mai complet. Presos de mans i peus no sabríem dir quina és la manera d’alliberar-nos.

L’home, empresonat, prova de sortir d’una gran banyera, contorsionant-se, batallant amb la mortalla blanca estampada que el cobreix. Com una crisalida, ocult rere la tela del seu capoll, habita i batalla per viure, amb la necessitat d’alliberar-se per poder ser. De la mateixa manera, Arranz Bravo, oculta rere l’aparent caràcter festiu de les seves obres d’aquest període el veritable rerefons obscur i amarg que habita dins seu. Rere els colors vius, les formes avocadores, hi afloren, si es mira amb atenció, els diàlegs més íntims d’un home davant la pròpia existència.

Continua llegint

Pep Vidal i Carlos Valverde, artistes convidats al curs ‘Apropa’t a l’art ‘

8 Dec

D’una cosa hem d’estar segurs, l’art i les escoles de L’Hospitalet són un binomi indivisible. Des del servei educatiu de la FAB no en tenim cap dubte i per aquest motiu, d’ençà que va començar el curs, estem treballant amb energia per tal tornar a convidar artistes de qualitat a treballar projectes educatius amb escoles de la ciutat. Així, durant aquest curs 2015-2016 hem invitat als artistes Pep Vidal, Carlos Valverde i Artur Muñoz , tres artistes de que treballen a la ciutat de L’Hospitalet, a dur a terme el projecte educatiu Apropa’t a l’art amb les escoles Pep Ventura, Sant Jaume de la Fep i La Carpa

IMG_22

Pep Vidal amb una escola de la ciutat de Valls, davant de l’espai d’art Sant Roc

En el curs Apropa’t a l’art, que en temporades passades ha convidat a artistes com Pere Llobera, Sergi Mesa o Miquel Gelabert, es crea una atmosfera única on el professorat, l’alumnat i l’artista convidat conformen un equip multidisciplinari i idoni pel desenvolupament dels diferents projectes artístics visualitats a l’aula. Des d’aquest punt de partida, artistes i professors disposen d’un any per pensar, projectar i materialitzar el leitmotiv proposat i, un cop finalitzat, presentar-lo a L’Hospitalet amb una gran inauguració alhora festiva i educativa. 

L’escola La Carpa, amb l’artista Artur Muñoz, va començar el curs a l’abril 2015 amb un happening de repetició amb proposta artística consistent en una intervenció amb lletres que, ordenades, pretenen reforçar la idea de l’escola com un espai on la informació es transforma en coneixement. Aquest projecte es troba a punt de finalitzar i podrem veure els resultats per Sant Jordi de 2016.

Per altra banda, l’escola Sant Jaume de la Fep i l’artista Carlos Valverde, treballen la idea de fortalesa (Stronghold) amb alumnes de 4t d’ESO, projectant la mirada cap a col·lectius de la Facultat de Belles Arts i Homesession. Al maig de 2016 començaran les sessions de treball amb l’escola i, tot acabant el curs escolar, podrem veure els resultats, els quals es presentaran tant a l’escola com als espais expositius de la fundació Arranz-Bravo i de Homessession del Poblesec. 

fotonoticia_20140313085209_1280.jpg

L’artista Carlos Valverde

L’escola Pep Ventura s’acaba d’incorporar al projecte Apropa’t a l’art amb l’artista Pep Vidal. Tot just l’artista ha donat la primera conferència del curs, un punt de trobada entre ell i el professorat allà on les primeres idees han començat a prendre forma, sempre en relació amb les inquietuds de fons de l’artista, vinculades a trobar els lligams entre l’art i la ciència. Esperem, però, donar uns mesos de marge per poder conèixer més sobre el seu desenvolupament. 

10965150_1620611858158170_1749621022_n-1

Artur Muñoz i Pere Llobera, al curs Art als Murs amb l’escola d’adults Can Serra, la temporada anterior

12 Oct

Café a Cast541506_333649680090363_1313040395_nella 1969
Penjat, 1969
“Com va poder Arranz-Bravo fer un salt en tan poc temps, de les figures íntimes i fragmentades de encara els anys 68 fins a aquella exteriorització sense límits ni fronteres per al cant pictòric? Tot canvi brusc i ràpid també vol una curta transició  i en la seva obra es manifesta en brevetat a principis del 69  amb obres que, tot i mostrar una certa intimitat comencen a contenir una explosió de colors dins dels límits dels quadres. “

Continua llegint

“Contra Arranz-Bravo” Propera exposició temporal a la FAB.

29 Sep

Contra Arranz-Bravo

Una exposició col·lectiva, amb obres de Gerard Ballester, Lluc Baños i Natàlia Giné, comissariada per Aina MercaderLa Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat acull, de l’1 d’octubre al 6 de desembre, l’exposició col·lectiva Contra Arranz-Bravo.

Els treballs dels tres artistes, que transmuten entre l’escultura i la instal·lació, interpel·len l’espai en el sentit més ampli i perequià (Georges Perec, 1936-1982) del terme i parteixen de 0 s’enfronten directa o indirectament amb el treball i la gramàtica d’Eduard Arranz-Bravo.

La comissària ha convidat als joves creadors a seleccionar obres d’Arranz-Bravo, entre les quals hi ha dibuixos de joventut, pintures i aiguaforts de diverses èpoques. D’aquesta manera, es fan seu el treball d’Arranz-Bravo i es presenta una nova lectura del fons de l’artista.
Continua llegint

%d bloggers like this: