Eduard Arranz Bravo guardonat als IV Premis Bonart.

19 mai
Tots els guardonats dels IV PremisBonart

Tots els guardonats dels IV PremisBonart

El passat mes d’abril la Revista Bonart Cultural ens va donar una de les millors notícies. Eduard Arranz Bravo-Fundació AB de l’Hospitalet de Llobregat, havia estat guardonat als IV Premi Bonart.  Per tota una vida dedicada a l’art, per una projecció internacional de la marca Catalunya i per incentivar, conjuntament amb l’ajuntament de l’Hospitalet, una fundació dinàmica que aposta per les noves generacions dins el món de les arts i, més concretament, de la pintura.

No només això, l’entrega de premis també coincidia amb la festa del 15è aniversari de Bonart. Més de 300 persones es van aplegar a la Virreina, Centre de la Imatge per gaudir de tot l’acte.

“Clara Sánchez-Castro va ser la conductora de l’acte que es va iniciar amb un vídeo que recull els 15 anys d’història de bonart i les activitats que ha portat a terme. Tot seguit, el president de la Generalitat, Artur Mas, absent de viatge oficial als Estats Units, va voler, mitjançant un vídeo, saludar a tots els assistents i felicitar la tasca de país que porta a terme el grup Bonart. Anna Maria Camps, editora, va agrair la complicitat de tots els que fan Bonart i va tenir un record per tots els que ens han deixat. Ricard Planas, editor i director, va parlar de la “bogeria” de Bonart i de la “bogeria de l’art” de tots els que han posat el seu gra de sorra en aquest projecte nascut a Girona “i arrelat des de fa temps a Barcelona i arreu del país”. També va presentar els integrants del Consell Assessor de la revista que s’ha creat per impulsar nous projectes. El tinent d’alcalde de Cultura de l’ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana va parlar de la trajectòria de Bonart i del que ha fet per l’art i pel país durant els seus 15 anys d’existència, a la vegada que li va desitjar molt temps de recorregut. El vídeo Vall de les dones fruita de Marcel·lí Antúnez, premi ciutat de Barcelona d’Arts Visuals, va donar pas a la presentació de la Bíblia de Bonart, un llibre de 1.300 pàgines que recull el primer article dels 394 col·laboradors que fins ara ha tingut la revista. Kiku Mistu i Amai varen ser els encarregats de la presentació que va estar acompanyada d’un vídeo que recull la seva impressió.”

Els premis Bonart que es varen entregar a Barcelona són obra de l’artista badaloní Jordi Tolosa, premi Art Fad d’or 2012 i que tenen com a element destacat la b de Bonart. Eduard Arranz Bravo acompanyat del director de la Fundació Arranz Bravo varen rebre el premi en mig de l’ovació dels assistentes en un acte presidit pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i el tinent d’alcalde de Cultura de l’ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana a qui acompanyaven els editors de Bonart, Anna Maria Camps i Ricard Planas.” Via @Bonart

Aquest reconeixement el volem dedicar a tos els seguidors. Seguidors d’Eduard Arranz-Bravo, de la seva obra i, per al·lusions de la Fundació. Moltes gràcies! Per molts bonarts, sempre.

La Nit dels museus a la FAB

5 mai
La Nit dels museus a la FAB

La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa. L’experiència permet visitar mostres i participar d’activitats organitzades: sales obertes, visites guiades, activitats, jocs de taula i rutes urbanes fins a la matinada.

Accés gratuït
Dissabte de 19 h. a 1 h

EXPOSICIÓ:«Arranz-Bravo. Magnus»
Una selecció de les quaranta obres en gran format més reeixides dels darrers deu anys de trajectòria del pintor català Eduard Arranz-Bravo. Aquesta etapa es caracteritza per l’assumpció de nous reptes artístics, entre els quals es troba la pintura sobre tela en gran format: tríptics, políptics, gran quadrants pictòrics que acullen la simbologia clàssica del pintor, sotmesa ara a una nova revisió. La qualitat i l’envergadura del projecte fan d’aquesta mostra una exposició insòlita i d’excepció.

Els museus 2.0

Twitter

Apunta’t l’etiqueta #nitmuseusLH i #bcnesmuseu i utilitza-la per piular sobre la Nit dels Museus. Seguint-la, i seguint el compte @bcncultura, estaràs al dia de tota l’actualitat de la vetllada.

Instagram

Concurs de fotografia #bcnesmuseu

Explica’ns la teva Nit de Museus (com et prepares, les teves experiències, quins museus visites, etc.) mitjançant fotografies i guanya un carnet BCNcultural, que dóna accés a més de 400 activitats exclusives o amb descomptes especials. Només cal que etiquetis les imatges amb #bcnesmuseu a Twitter o Instagram, i que t’inscriguis a www.bcn.cat/fotomobil.

A l’Hospitalet oarticipa també amb #‎nitmuseusLH‬ i ‪#‎bcnesmuseu‬

Convocada la tercera edició del Premi Arts Visuals Arranz Bravo 2015

13 mar

Sin título

Més informació · Más información · Further information: 

fundacioarranzbravo.wordpress.com/premiartsfundacioarranzbravo/

FAB i els #Dillunsartístics

11 mar

Al desembre de 2014 va aparèixer per twitter una proposta 2.0 molt engrescadora. De la mà dels companys de Cultius Culturals ens arribaven els #DillunsArtístics. Una oportunitat per difondre la cultura mentre ens convertim en actors i receptors d’un joc de propostes artístiques.

La dinàmica és molt fàcil. Cada dilluns, qualsevol que vulgui, pot proposar una obra artística a través del HT #Dillunsartístics. Pot ser facebook i/o twitter. La plataforma és igual, només cal deixar-nos portar pel nostre sentit.

A més, en aquest últim trimestre, Cultius Culturals, va decidir fer un pas ferm en aquesta estratègia: De totes les propostes rebudes durant el mes corresponent, s’escolliran 2 que encapçalaran les imatges de portada de totes dues plataformes socials.

Des de la FAB, fa unes setmanes que col·laborem amb aquesta iniciativa. Estem contents de poder compartir espai virtual amb altres institucions alhora que també ens permet continuar amb un dels nostres objectiu: difondre l’obra d’Arranz-Bravo.
 DillunsArtistics FABCaptura

Acceptes un consell? Deixa’t seduir Deixeu-vos seduir per l’afirmació “Els dilluns passen millor amb art” i participa!

La tela de araña o la ilusión de la arcadia por Jaume Vidal Oliveras

6 mar

La obra de Fernando M. Romero se ha interpretado oportunamente como una reflexión en torno a los problemas y discursos que animan el debate sobre el arte contemporáneo. Sin embargo, mi propuesta es dar un rodeo y enfocar su trabajo desde otro punto de vista para llevarlo a un escenario diferente.

Romero ha explicado que en su intervención en Barcelona ha tratado de “depurar” de alguna manera su proceso de trabajo. “He buscado –dice el artista– reducir los elementos al mínimo y usarlos de una forma mucho má consciente”. De ahí –continúa explicando– el título del proyecto, Partículas elementales, que alude metafóricamente a los métodos de observación y análisis de la ciencia, que experimenta con modelos reducidos en el laboratorio. A partir de aquí, Romero articula un relato, una fábula que se desarrolla en una puesta enescena en tres tiempos, como si de un drama se tratara.

Fernando M. Romero

Primer acto

En la Fundación Arranz-Bravo, Romero ha realizado una instalación “elemental” con vinilos sobre la pared que hace pensar en una suerte de trampantojo: una celosía o retícula con la que construye una ilusión de espacio. Pero Romero, retomando toda una tradición de la vanguardia que ha cuestionado los límites de la representación, introduce disonancias, elementos perturbadores que revelan el artificio de la construcción. Esto es, “la mentira” del ilusionismo y del sistema perspectiva. Frente a la visión verosímil del mundo que éste nos presenta, Romero descubre el punto en que se hace explicito el engaño, el atrezzo que se halla detrás del espejismo y la ficción, el mundo entre bastidores que se oculta tras la “representación”.

Segundo acto

Una vez realizadas estas tramas, el artista las rompe violentamente, como si se tratara de una suerte de asesinato, del que deja constancia en los vídeos y fotografías que se exhiben en la Fundación. Es difícil explicar este gesto de destrucción. Acaso responda a la voluntad de llevar hasta sus últimas consecuencias la reflexión sobre los límites de la representación. Acaso se trate de una protesta contra los artificios de la ilusión; o mejor, de expresar su exacto reverso, la “desilusión”. Tal vez tenga que ver con una idea de sacrificio, catarsis o regeneración. En fin, muy posiblemente todos estos significados estén implícitos en la violencia devastadora de Fernando M. Romero.

También bajo el signo de la destrucción, el artista ha realizado una serie de fotografías muy significativa, titulada Et in Arcadia ego: las mismas retículas parecen ahora deshacerse o tal vez solaparse tras una especie de lluvia de confeti que desdibuja visualmente su estructura. Aunque en este caso no hay una agresión directa, de alguna manera también se pueden interpretar como un acto de violencia: simplemente, las cuadrículas se destruyen.

El título, Et in Arcadia ego, remite a una de las pinturas más conocidas de Nicolas Poussin, también conocida como Les Bergers d’Arcadie (1637-1638), en la que se describe cómo unos pastores de la Arcadia encuentran una tumba con dicha inscripción. La frase se ha traducido por “también yo en la Arcadia [estoy]” o “incluso en Arcadia [estoy] yo” o también “yo, la muerte, reino incluso en la Arcadia”. Debido a su laconismo y polisemia, la locución se ha prestado a lecturas diversas. En general, se ha interpretado como un memento mori, un recordatorio de la fugacidad de la condición humana. Sin embargo, el primer biógrafo de Poussin leía la inscripción como “la persona enterrada en esta tumba ha vivido en la Arcadia”. Y Goethe inicia su libro Viaje a Italia, que tan importante fue en su trayectoria, con la frase “Auch ich in Arkadien”, esto es, “también estuve/estoy en la Arcadia [en Italia]”.

Las diferentes lecturas, sin embargo, traslucen una idea común y es que la Muerte y la Arcadia están pegadas la una a la otra como las dos caras de una moneda. Y éste es el punto al que me interesa llegar: sustituya, el lector, el término de Arcadia por el de Ilusión y entenderá que ambas, Muerte e Ilusión se funden en un abrazo violento y perverso. La reflexión de Fernando M. Romero no gira simplemente en torno a las cuestiones formales u ópticas; en él, la problemática de la ilusión se abre a un rico marco de connotaciones y significados, que van desde la alucinación, el sueño o la quimera al deseo, el engaño o la esperanza. Todos estos sentidos están contenidos en la imagen de la Arcadia.

Partículas Elementales Sculptures Corner

Tercer acto

Pero el proceso de trabajo de Romero no se acaba aquí. El artista, como una araña que teje y desteje su tela una y otra vez, recompone y restaura la imagen demolida. Y, aspecto éste especialmente significativo, incorpora de nuevo la pintura. Según Romero, este procedimiento, por su carácter artesanal, le permite una reflexión y análisis que escapa a los medios mecánicos. Falta por saber la naturaleza de esta nueva imagen. Muy posiblemente esté relacionada con una idea de regeneración. Pero resulta a la vez tremendamente opaca y hermética. Tal vez se trate de una mise en abîme de la representación, de una tupida capa de velos que ocultan y revelan imágenes detrás de imágenes. En todo caso, esta nueva imagen es una nueva Ilusión, una nueva Arcadia.

Jaume Vidal Oliveras

%d bloggers like this: