David Lorente guanya el Premi d’Arts Visuals Arranz-Bravo

29 jun
Ciments, 2014,Pernil, formigó y acer,  71 x 26 x11cm


Ciments, 2014,
Pernil, formigó y acer
71 x 26 x11cm

L’artista David Lorente (1989) , estudiant a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona ha guanyat el Premi d’Arts Visuals Arranz Bravo 2014. El premi consistirà en una exposició individual amb catàleg i curadoria a la seu de la Fundació entre els mesos de juny i setembre de 2015.

Des de la Fundació volem agrair als 55 artistes que s’han presentat enguany. ¡Us esperem l’any vinent!

 

 

 

 

“Anem enfilant-nos paret amunt”

29 mai

DSC09943

El arte vive de límites y muere de libertad
Leonardo da Vinci

La pintura, en dansa i fuga, avança a velocitats frenètiques, apoderant-se del blanc, escampant contrast. Misteriosament, com per un estrany atzar, el color i la vida d’Arranz-Bravo van il·luminant les parets de l’escola Ramón i Cajal (c/ Albereda, 2) de l’Hospitalet de Llobregat. Un cant a la llibertat, a la vida, a la joia de viure, un camí en constant canvi s’imposa sinuós damunt les parets nues del pati.

El negre, el roig, el blanc, el blau i el verd, s’enfilen en ascensió constant, paret amunt, formant ocells, persones, formes. Creant vida a través del moviment, la línia, en constant metamorfosi, i la forma deformada s’ordenen en harmònica anarquia. Els pinzells d’Arranz-Bravo distribueixen amb intel·ligència i sensibilitat la composició i els colors. Els cossos vermells i negres donen solidesa al conjunt, la línia negra, ritme, en consonància amb els grocs, plens de dinamisme. Com un miracle, la vida s’obre camí.

El mural s’estén en un total de gairebé vuitanta metres lineals de paret. Neix arran del pati amb grans aus, hereves de Matisse, emprenent el seu camí de llibertat per damunt les parets, a través la rampa fins el carrer, fins la plenitud. Damunt la rampa, el negre i el vermell prenen protagonisme, són camí per a éssers alats que volen buscant la llum al final del mur, on s’agrupen i dansen en senyal de llibertat.

Llibertat, plenitud, destí, culminació, paraules diverses per a idees diverses. Diverses idees equivalents a un mateix concepte: fi. Totes elles alhora alfa i omega, principi i final d’aquesta obra. Vol ser, potser, una metàfora de l’home? Potser una metàfora de la vida? Potser un cant alentador dirigit als alumnes d’aquesta escola, una crida perquè aprenguin a fer camí, a ser camí, a seguir un camí cap a la plenitud, un camí que els ensenyi i els faci ser lliures. Un camí potser erràtic però ferm, segur i decidit, com la pintura d’Arranz-Bravo.

Bernat Puigdollers

1. Fragment d’un poema de Francesc Parcerisas extret de PARCERISAS, Francesc, Et. Alt., “Arranz Bravo – Bartolozzi. Fiesta de la confusión”, Editorial Lumen, Barcelona, 1974.

imatge

La Nit dels Museus a la FAB

13 mai

La Nit dels Museus a la FAB

La nit dels museus a la Fab

L’obra del mes de març: Olímpiques (1967)

13 abr

ImagenLa dècada dels seixanta esdevingué un punt d’inflexió en l’obra d’Arranz Bravo. Deixava enrere  el  lirisme  poètic  dels  seus  inicis  per  donar  pas  a  una  nova  visió  de  la  realitat, basada en el cos humà i la seva deconstrucció. Olímpiques (1967) n’és un bon exemple que  assenta  les  bases  d’un  estil  propi  i  inconfusible.  Com  digué  Corredor ­Matheos, sempre  sensible  a  tantes  coses:  Los  cambios  profundos  van  siempre  precedidos  de momentos  especialmente  líricos.  ¿Signo  de  indecisión  cuando  se  intuye  que  algo especialmente profundo va a cambiar? [...] El lirismo del año anterior se ha transformado en  algo  visiblemente  vigoroso;  se  acentúa  esa  fuerza  que  emerge  de  las  figuras,  las cuales  son  macizas,  y  a  pesar  de  los  jirones  y  la  fragmentación,  y  cómo  contraste, compactas, sólidas. Continua llegint

Descobrint PISA. (Primera part).

24 feb

Una breu aproximació a l’informe, fonamentada en una experiència del curs «Apropa’t a l’Art».

Per David Roca.Imagen

Sempre que l’agenda m’ho permet, assisteixo d’espectador a les sessions dels «Apropa’t a l’Art» que aquest any acadèmic realitza el professorat del centre d’educació infantil i primària «Santiago Ramón y Cajal»1. Aquest és un curs de formació del departament educatiu de la Fundació Arranz-Bravo, un projecte que comença a acumular una certa trajectòria i una valuosa experiència en ser el tercer any que es porta a terme. El principal objectiu que vol assolir és el reforç de la formació artística del professorat que el realitza. Això hauria de permetre que docents especialitzats en diferents disciplines poguessin incorporar-la com a recurs didàctic que permetés assolir amb una certa transversalitat els objectius formatius de l’assignatura impartida. Continua llegint

%d bloggers like this: