Dissabte 18 de maig
Visita i activitat gratuïta a les 20:00 h i 21:30 h
Es tracta d’una visita-taller centrada en la metodologia de treball de l’Arranz-Bravo; l’automatisme psíquic. Un recorregut per les obres més representatives i una posada en pràctica de la creativitat per mitjà de la capacitat sensorial musical.
Inscripció prèvia: arranzbravofundacio@gmail.com
Des de 1971 i fins 1981 un camí tortuós i desenfadat delimitava una progressió no lineal d’Arranz-Bravo, una evolució amb forma de cercles concèntrics com resultat del fer i desfer, i també de refer, un art de necessitat vital originat des de l’estómac. Si la dècada dels anys setanta hi trobem abundància dels elements formals, a la darrera hi trobem, per contra, simplicitat i una força contundent en la composició.
Un home representat d’escorç escruta una intensa mirada. Això és el que, a primer cop d’ull, podem copsar. Vesteix una camisa que prèn igual o major protagonisme que el mateix cap, el traç de l’anatomia humana és precís, amb un acurat treball d’ombres que dónen profunditat. La part de la “camisa”, que podria ser qualsevol altre element de indumentària, és la rauxa de formes i abstraccions. M’atreviria a dir que aquesta pren color i presència sense oblidar que es tracta d’un dibuix fet a llapis i tinta negra. Tot i semblar que hi ha moments de cert desvetllament figuratiu, el cert és que no s’hi acaba de desvincular mai del tot, i bé trobem peces com la de l’illa d’Eivissa (1962) i amb obres com la guanyadora del mes passat Riu Amer (1963).
En aquest sentit voldria fer menció d’una cita de Lluís Permanyer que ho defineix;
“Arranz-Bravo en té prou amb una línia finíssima voluptuosament ondulada i més o menys allargassada, per fer brollar damunt d’un full blanc la imatge d’un cos, la presència de l’ésser humà, els límits d’unes formes que es retallen amb claredat exquisida al bell mig de l’espai. Juga tan net o, millor dit, treballa amb tanta puresa que gairebé mai no ha de colorejar l’obra. “
Arranz-Bravo ha representat en un, com també ho van fer amb la seva obra Picasso i Dalí, els dos pols de tensió com hereu de la modernitat, l’ambigüitat que explica aquest anar i venir a la seva obra en particular, que és el que li dóna misteri i emoció a la pròpia existència. L’home és, per Arranz-Bravo, el punt central de la seva reflexió pictòrica.
per Georgina Parrilla
PERMANYER, Lluís, Arranz-Bravo, Àmbit Serveis editorials, S.A., Barcelona, 1989.
24 d’abril de 2013
Ahir, dia de Sant Jordi, es reuní un nombre significatiu de ciutadans per realitzar una visita organitzada per la Fundació Arranz-Bravo. Ha estat una de les convocatòries més nombroses fetes fins al moment (amb quaranta visitants, aproximadament) i també ha estat la primera vegada que s’hi han incorporat les escultures L’Acollidora (1985) i El Pont de la Llibertat (2005) com a part del seu recorregut.
Je tenim els 3 guanyadors/es del concurs #realitatsinestables.
Els premiats i la premiada, rebran a casa seva un dels 3 catàlegs de l’exposició Realitats Inestables signats per les artistes.
Envieu un mail amb les vostres dades a arranzbravofundacio@gmail.com per poder fer-vos l’enviament.
Gràcies a tots per participar! 
Els darrers anys cinquanta, la pugna entre figuració i abstracció es va deixar entreveure a l’obra d’un novell Arranz-Bravo, i sobretot entrat als anys seixanta, que venen marcats per la experimentació a cavall entre amdós llenguatges. Les experimentacions seguiran al llarg de 1962-1963 des d’una figuració consolidada, especialment durant uns anys en què es manté amb un esperit receptiu i viatger que coincideix amb les sortides que fa a Eivissa i a la localitat girorina d’Amer. Continue reading
